(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)
Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.
Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.
(València, 1864 – 193?)
Poeta i periodista. Era redactor d’“El Mercantil Valenciano”.
(Russafa, València, segle XIX – València, 5 març 1864)
Gravador a l’acer. Fou mestre de gravat a l’Acadèmia de Sant Carles i autor d’obres remarcables.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 25 març 1864 – 17 març 1926)
Erudit. Fou rector de Cinctorres, de Morella i de Sant Mateu. Dels arxius d’aquestes poblacions obtingué una vasta documentació referent a la història política, artística i literària del País Valencià.
Publicà nombrosos estudis monogràfics, particularment al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”; cal destacar els seus treballs Rosell (Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusalen y el Real Monasterio de Benifazá), Fundación de San Mateo, Cabos sueltos de las Germanías, Notícies de dos manuscrits de l’Arxiu de l’arxiprestal de Morella, Itinerario de Benedicto XIII en España (1499-1423), Descripción de la cabalgata y de la presencia de Corpus, Arte del Maestrazgo: el pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló, 1927) i Arte medieval: los Santalínea, orfebres de Morella (Castelló, 1928). Deixà sense acabar una Història de Sant Mateu.
(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)
Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.
Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.
Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.
Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.
(València, 1864 – 1897)
Poeta, dramaturg i periodista. Escriví en diaris de l’època, com “La Correspondencia de Valencia”, i fundà “La Correspondencia Alicantina”.
La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de València.
Conreà també el teatre de tipus costumista: El que menja de baldraga, El dengue, etc.
(Manacor, Mallorca, 1864 – Palma de Mallorca, 1945)
Historiador i arqueòleg. Germà d’Antoni Maria Alcover, ingressà a la Companyia de Jesús. Aixecà els plànols de l’església de Capdepera, d’estil bizantí.
Escriví El Conquistador y la isla de Mallorca (1929), El Islam en Mallorca (1934), i El hombre primitivo en Mallorca (1941-42); en aquest darrer llibre presentà per primera vegada l’existència de gravats incisos en una quinzena de coves prehistòriques mallorquines.
Desplegà una gran activitat com a conferenciant.
(Tolosa, Llenguadoc, 1864 – París, França, 1929)
Hispanista. Fundà i dirigí la “Revue Hispanique” (1894-1933), on publicà la majoria dels seus treballs d’investigació, com la reedició de la versió francesa de la Disputa de l’ase, d’Anselm Turmeda (1911) i d’Els mestres de València, de Gaspar Guerau de Montmajor (1915). També és autor d’un Abrégé de grammaire catalane (1902).
Estudià les antigues traduccions catalanes de la Bíblia i en projectà l’edició, que restà limitada a alguns fragments.
(Vic, Osona, 1864 – Catalunya, segle XX)
Arquitecte i religiós del Cor de Maria.
Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l’església del Cor de Maria, a Buenos Aires.
(Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893)
Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d’obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca.
Dades dels Països Catalans 