(Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 15 juliol 1861)
Intèrpret de figle i compositor. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat.
Clariana i Alguer, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1861
Borbó i de Bragança, Carles Lluís de
(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.
Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.
Martí i Julià, Domènec
(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)
Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.
Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.
Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.
Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.
Giménez i Malla, Ceferino
(Benavent de Segrià, Segrià, 26 agost 1861 – Barbastre, Aragó, 9 agost 1936)
Beat. Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar.
Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936.
El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars.
Franquesa i Gasol, Joan
(Cervera, Segarra, 1861 – 1916)
Escriptor. Fundà el periòdic local “El Ciervo”, que dirigí i redactà ell mateix.
És autor de l’obra de teatre Un tenòrio de tot l’any, estrenada a Cervera. Publicà uns Anales de Cervera (1891) en tres volums.
Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona, Companyia del
(Catalunya, 1861 – 1875)
Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Martorell en obtenir la concessió, el 1861, per a construir i explotar la línia del ferrocarril entre Tarragona i Martorell per Altafulla, Sant Vicenç de Calders i Vilafranca del Penedès.
El 1875 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres, i en resultà la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França.
Ferrocarril de Barcelona a Martorell, Companyia del
(Catalunya, segle XIX – 1861)
Companyia. Nom que prengué la Companyia dels Camins de Ferro del Centre de Catalunya en obtenir la concessió de prolongació de la línia de Barcelona a Molins de Rei fins a Martorell.
El 1861 fou autoritzada per a prolongar la línia fins a Tarragona, i passà a anomenar-se Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
Esteve, Pere
(Barcelona, 1861 – Nova York, USA, 1925)
Anarquista. Tipògraf d’ofici. Cap al 1884 s’integrà al moviment obrer internacionalista, al costat d’Anselmo Lorenzo. Secretari de la Comissió Federal de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1887) i director del periòdic “El Productor” (1887-93).
El 1891 féu un viatge de propaganda per Espanya en companyia d’Enrico Malatesta.
El 1892 s’exilià a Nova York on col·laborà a “El Despertar” i fundà “Cultura Obrera”. Autor de Socialismo anarquista (1902) i Reformismo, dictadura, federalismo (1925).
Dalmau i Gibert, Delfí
(Llers, Alt Empordà, 24 desembre 1861 – Barcelona, 1927)
Compositor i professor. Estudià a Barcelona. El 1900 s’establí a Bahía Blanca (Argentina) on fundà una acadèmia de música.
El 1918 tornà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament. És autor de música religiosa i de cançons infantils.
Dalmau i d’Olivart, Ramon de
(les Borges Blanques, Garrigues, 1861 – Madrid, 11 octubre 1928)
Jurisconsult i marquès d’Olivart.
Doctor en dret civil i canònic, fou professor de les facultats de dret de Barcelona i de Madrid i publicà la col·lecció de tractats i altres actes internacionals d’Espanya des del regnat d’Isabel II de Borbó (Madrid, 1892).
És autor, a més, de la Teoría de los interdictos (1885), Manual de Derecho internacional público y privado (1886), La ejecución de las sentencias extranjeras (1888), Tratado y notas de Derecho internacional público (1887-89), Elementos de Derecho internacional público (1906) i Bibliographie du Droit international (1905-06).
Dades dels Països Catalans 