(Gandia, Safor, 1803 – Damasc, Síria, 1860)
Beat franciscà. Amb el llec Francesc Pinazo fou martiritzat a les persecucions desfermades a Damasc pels drusos musulmans.
Fou beatificat per Pius XI el 10 d’octubre de 1926.
(València, vers 1795 – 1860)
Pintor i gravador. El Museu de València guarda la còpia que féu del famós quadre de Mengs La Verge i l’Infant. Més personal és la seva obra de gravador de coure.
(Petrés, Camp de Morvedre, 5 abril 1784 – Madrid, 29 maig 1860)
Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal.
És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814).
(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)
Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.
Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.
Fou pare de Josep Sanchis i Banús.
(València, 1860 – 1883)
Periòdic en català. Publicat en quatre èpoques distintes. En fou director, durant la primera, Rafael M. Liern. Hi col·laboraren, entre altres, Josep Espiau, I. Latorre i Agustí Garcia.
Anava il·lustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric; se’n publicaren uns cinquanta números.
(València, 24 gener 1860 – Madrid, 20 juny 1921)
Botànic. Es dedicà a l’estudi de la cristal·lografia i la microbiologia, i s’especialitzà en la fisiologia vegetal i la fitografia.
Fou director del Jardí Botànic de la Universitat de Madrid. Investigà la flora de la península Ibèrica.
És autor de Las carofitas i Las estepas de España y su vegetación.
(Illes Balears, 1860 – 1919)
Enginyer d’obres del port. És autor del traçat del ferrocarril de Palma de Mallorca a Sóller.
Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona.
(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)
Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.
Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.
Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.
Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).
(Ciutadella, Menorca, 1860 – Buenos Aires, Argentina, 1953)
Periodista. Fundà i dirigí la revista “Mestre Libori” a Ciutadella (1886-87) i escriví la novel·la Catalina: novela histórica (1886).
El 1888 va emigrar a Amèrica i el 1892 s’establí a Buenos Aires, on fundà i dirigí la revista en castellà i en català “El Menorquín” (1919-21), interessant per a la història de les relacions entre Menorca i Amèrica.
Dades dels Països Catalans 