Arxiu d'etiquetes: 1856

Dato Iradier, Eduardo

(A Corunya, Galícia, 1856 – Madrid, 8 març 1921)

Polític. El 1889 fou nomenat ministre de governació del govern de Silvela-Polavieja. Nomenà d’alcaldes coneguts catalanistes (doctor Robert, Font de Rubinat, Yxart), però reprimí amb força el Tancament de Caixes.

La seva actitud i la política immobilista del govern foren la causa que el Centre Nacional Català organitzés la xiulada de què fou objecte el 4 de maig de 1900 durant la seva visita a Barcelona.

El 1913 formà govern i el 18 de desembre de 1913 féu aprovar el decret llei de la creació de mancomunitats de diputacions, que donava satisfacció a una gran part de les exigències de la Lliga Regionalista.

L’any 1920 fou nomenat cap del govern en una situació de crisi social a Catalunya. Féu costat totalment als mètodes del general Martínez Anido a Barcelona per reprimir el moviment obrer (llei de fugues).

Morí víctima d’un atemptat dut a terme per sindicalistes catalans.

Creus i Esther, Manuel

(Barcelona, 1856 – 1944)

Escriptor i advocat. Fill de Teodor Creus i Coromines.

Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un “Butlletí” durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà.

Fou el pare de Lluís Creus i Vidal.

Cortines y Espinosa, José

(Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856)

Militar. Lluità contra els carlins (presa de Sogorb, 1835; presa de Berga, 1840).

Fou capità general de Catalunya (1843); s’adherí, després de vacil·lar, a l’aixecament contra Espartero (la Jamància).

Bofarull, Salvador

(Reus, Baix Camp, 1856 – Catalunya, segle XIX)

Compositor. Estudià al Liceu de Barcelona. El 1874 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc de Paula, a la capital.

Gran part de les seves obres són d’inspiració religiosa.

Blanc i Benet, Josep

(Barcelona, 1856 – la Canonja, Tarragonès, 6 març 1923)

Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.

Molt interessat per l’higienisme, és autor de notables escrits mèdics i de divulgació a la premsa barcelonina, especialment a “La Veu de Catalunya”.

Participà activament en diversos Congressos de Metges de Llengua Catalana.

Balaguer i Capella, Pau

(Barcelona, 24 gener 1821 – 20 maig 1856)

Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Hi presentà la memòria titulada Influencia de las pasiones en la marcha de las enfermedades, notable per al seu temps.

També va escriure sobre l’educació física i moral dels nens.

Audouard i Deglaire, Pau

(l’Havana, Cuba, 16 novembre 1856 – Barcelona, 12 octubre 1918)

Fotògraf. El 1905 s’instal·là a Barcelona. Especialitzat en edicions basades en la fotografia.

Féu una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d’or, com també a les d’Aragó (1886) i París (1889).

Almina, comtat de l’

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antonio Ros de Olano, vescomte de Ros.

Girona i Agrafel, Jaume

(Barcelona, 25 juliol 1826 – Madrid, 3 octubre 1907)

Financer. Fill d’Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell.

Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871).

Fou el pare de Jaume Girona i Canaleta (Barcelona, 1856 – 1896)  Banquer. Li fou concedit el comtat d’Eleta.

Giralt i Alemany, Pere

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 16 maig 1856 – l’Havana, Cuba, 1924)

Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a “El Progreso” de l’Havana. Hi fundà les revistes “L’Atlàntida” (1881), en català, i “L’Almovàger” (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà “El Imparcial” (1891).

Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).