(Reus, Baix Camp, 1856 – Catalunya, segle XIX)
Compositor. Estudià al Liceu de Barcelona. El 1874 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc de Paula, a la capital.
Gran part de les seves obres són d’inspiració religiosa.
(Barcelona, 1856 – la Canonja, Tarragonès, 6 març 1923)
Metge. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Molt interessat per l’higienisme, és autor de notables escrits mèdics i de divulgació a la premsa barcelonina, especialment a “La Veu de Catalunya”.
Participà activament en diversos Congressos de Metges de Llengua Catalana.
(Barcelona, 24 gener 1821 – 20 maig 1856)
Metge. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Hi presentà la memòria titulada Influencia de las pasiones en la marcha de las enfermedades, notable per al seu temps.
També va escriure sobre l’educació física i moral dels nens.
(l’Havana, Cuba, 16 novembre 1856 – Barcelona, 12 octubre 1918)
Fotògraf. El 1905 s’instal·là a Barcelona. Especialitzat en edicions basades en la fotografia.
Féu una notable edició d’heliogravats sobre l’Exposició Universal del 1888, on guanyà una medalla d’or, com també a les d’Aragó (1886) i París (1889).
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial, concedit el 1856 al tinent general Antonio Ros de Olano, vescomte de Ros.
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Figueres, Alt Empordà, 14 gener 1937)
Col·leccionista. Germà de Francesc.
Reuní més de vint-i-cinc mil ex-libris i fou president de la Unión Ibérica de Ex libris.
Un altre germà seu fou Jordi Monsalvatje i Fossas (Olot, Garrotxa, 1872 – Figueres, Alt Empordà, 1922) Banquer. Inicià el 1904 la seva col·lecció d’ex-libris, que assoliria més de 15.000 mostres. Publicà diversos articles sobre la seva especialitat.
(Barcelona, 1856 – Madrid, 27 desembre 1929)
Actriu. Era filla de l’actriu Rosa Tenòrio.
Fou figura destacada del teatre; estrenà obres de Cano, Echegaray i López de Ayala, i treballà amb Rafael Cano i Antonio Vico. Fins al 1884 no actuà a Barcelona.
El 1889, arran del seu matrimoni, abandonà l’escena.
(Gràcia, Barcelona, 1856 – Barcelona, 29 juliol 1925)
Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l’execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona.
Feia els emmotllaments del natural que l’arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.
Fou el pare de Joan Matamala i Flotats.
(Sant Quirze Safaja, Moianès, 10 abril 1856 – Espinelves, Osona, 13 desembre 1923)
Naturalista recol·lector i taxidermista.
Cabaler de Masjoan i d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una bella col·lecció d’ocells preparats per ell.
Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia col·laborà amb Estanislau Vayreda.
(Catalunya, 1779 – Barcelona, 31 març 1856)
Arquitecte. Nomenat el 1808 mestre d’obres de la ciutat de Barcelona, emparant-se amb aquest càrrec, i emportat per una febre de renovament neoclàssic, portà a cap en aquesta ciutat un gran nombre d’enderrocaments d’edificis antics.
En aquest sentit féu abatre (1823) la galeria gòtica i la façana quatrecentista de la Casa de la Ciutat, i elaborà els plànols neoclàssics (1845) de l’actual. L’opinió pública condemnà aquest fet, i això féu que no s’enderroqués la part de la façana gòtica que dóna al carrer de la Ciutat.
És el constructor dels mercats de Sant Josep i de Santa Caterina de Barcelona.
La seva actuació com a arquitecte municipal fou molt criticada.
Dades dels Països Catalans 