(Palma de Mallorca, 1774 – 1856)
Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura.
Floriana i Ferrer, Gabriel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1856
Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, Companyia dels
(País Valencià, 31 desembre 1856 – 1941)
(MSA) Societat. Nom que adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista: demanà la concessió de diverses línies i n’absorbí d’altres empreses de l’estat espanyol i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins al 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
Ferrocarril d’Alacant a Almansa, Companyia del
(País Valencià, 1853 – 1856)
Entitat. Es constituí per a construir i explotar la línia d’Alacant a Almansa. En fou accionista principal el marquès de Salamanca, que comprà la concessió al marquès de Rioflorido.
El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, se’n féu càrrec (com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa). El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (1856).
La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858, enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona.
Ferrís i Vila, Carles
(Albal, Horta, 8 desembre 1856 – Gandia, Safor, 18 octubre 1924)
Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893).
Destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d’estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar). Fundà la “Revista de Gandia”.
Ferrant i Llausàs, Ferran
(Palma de Mallorca, 1810 – El Escorial, Madrid, 21 agost 1856)
Pintor. Germà de Lluís i d’Alexandre. Format a San Fernando de Madrid i a Roma, d’on tornà el 1843. Concorregué a diverses exposicions.
Mestre del rei consort Francesc d’Assís, ingressà a l’Academia de San Fernando el 1848, any que també esdevingué pintor de cambra; el 1855 succeí Pérez Villaamil en la càtedra de paisatge de San Fernando.
Es ben conegut com a paisatgista, sobretot per les seves vistes nocturnes.
Fou el pare de Alexandre Ferrant i Fischermans.
Estelrich i Perelló, Joan Lluís
(Artà, Mallorca, 12 febrer 1856 – Palma de Mallorca, 10 agost 1923)
Escriptor i traductor. Estudià dret a Barcelona i Madrid. Catedràtic de literatura, traduí al castellà Heine (Cuadernos de viaje, 1892), Schiller (Poesías líricas, 1909), una antologia de poetes lírics italians (1889) i edità els estudis Fundaciones españolas en Roma (1911) i Influència de la lengua y la literatura italiana en el castellano (1913).
Escriví Páginas mallorquinas (1912), visió contrària al moviment de la Renaixença. Poeta en llengua castellana, les seves obres Primicias (1884), Saludos (1887), Poesías (1900) foren traduïdes a diversos idiomes. Fou membre de l’Academia Española i de la de San Fernando, entre d’altres.
Eco de la Clase Obrera, El
(Madrid, 5 agost 1855 – febrer 1856)
Periòdic fundat pel tipògraf barceloní Ramon Simó i Badia. Aparegué després de la primera vaga general del juliol de 1855 a Catalunya.
Pot ésser considerat el primer periòdic obrerista de la Península. Defensà l’associacionisme obrer i l’organització de classe.
Comet, Joaquim
(Perpinyà, 25 abril 1856 – 15 març 1921)
Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del segle XX.
Autor de L’imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L’imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu’à nos jours (1908).
Carbonell i Villar, Manuel
(Alacant, 1856 – Buenos Aires, Argentina, 1928)
Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions.
Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán.
Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.
Cantó i Francès, Joan
(Alcoi, Alcoià, 1856 – Madrid, 1903)
Compositor. Estudià amb el seu pare Francesc Cantó i Botella (1811-1886). El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori.
Autor d’un Poema sinfónico (1892), de diverses misses, obres per a piano i per a banda (el popurri El pardalot, 1886).
Dades dels Països Catalans 