(València, 1818 – 1850)
Escriptor i advocat. És autor de treballs històrics i de quadres de costums valencians, a més d’abundants col·laboracions periodístiques.
Arolas i Arís, Francesc de Paula
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1850
Alcón i Calduch, Andreu
(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)
Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).
Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.
Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.
Girbal, Antoni
(Girona, 1850 – 1917)
Pintor. Fou un artista senzill, pintor d’una gran quantitat d’ex-vots.
Santiago Rusiñol s’hi inspirà per escriure l’obra El pintor de miracles.
Franco i Salinas, Lluís
(València, 19 març 1850 – Barcelona, 26 maig 1897)
Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s’instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l’Escola de Llotja.
Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
Per encàrrec d’Alfons XII de Borbó pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les.
Esquena i Mas, Josep
(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)
Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.
Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.
Espanya, Francesc
(Barcelona, vers 1780 – 1850)
Constructor de violins. Actiu a Barcelona entre el 1800 i el 1850.
Els seus models eren d’escola francesa; en d’altres imità les efes dels models de Stradivarius i de Guarnerius.
Escrivà de Romaní i de Taverner, Joaquim
(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)
Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.
Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.
Caseponce, Esteve
(Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, 1932)
Narrador. Fou rector d’Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s’establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà.
Col·laborà, sota l’epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari “La Coix des Pyrénées Orientals” amb el pseudònim d’Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis.
Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l’estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir.
És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932).
Brugulat i Gort, Josep A.
(Lleida, 1850 – segle XIX)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.
Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.
Bruc, vescomtat del
(Catalunya, segle XIX – )
Títol concedit l’any 1850 al general Joan Prim i Prats.
A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim.
Dades dels Països Catalans 