Arxiu d'etiquetes: 1850

Mauri i Segura, Rosa

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 15 setembre 1850 – París, França, 3 desembre 1923)

Ballarina clàssica, coneguda per Rosita Mauri. Formada inicialment sota la direcció del seu pare, coreògraf, completà els estudis a París amb Mme. Dominique. Va debutar a Barcelona el 1868, passà després a la Scala de Milà i el 1878 ballava ja a París.

Gounod l’havia vista actuar a Itàlia i li facilità la carrera artística en recomanar-la per ballar en el Divertissement de Polyeucte, a l’Òpera parisenca, de la qual aviat esdevingué primeríssima ballarina (1878-1907). Posteriorment actuà a Berlín i altres capitals europees.

El pintor Manet li va fer un retrat, inacabat, conegut amb el nom de Femme en Rose.

Acabada la carrera artística es dedicà a l’ensenyament, que exercí al conservatori de l’Òpera de París.

López i Portaña, Vicent

8 Respostes

(València, 19 setembre 1772 – Madrid, 22 juliol 1850)

Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l’Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII de Borbó el nomenà primer pintor de cambra.

Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III de Borbó, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic.

Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d’esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l’època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l’època.

Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844).

Fou el pare dels també pintors Bernat i de Lluís López i Piquer.

Laporta i Valor, Francesc

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 20 novembre 1850 – 23 març 1914)

Pintor i dibuixant. Fill de Francesc Laporta i Tort. Fou un gran pintor d’atmosferes intimistes de caire místic. Es dedicà també a la pintura decorativa d’interiors d’esglésies.

Tingué un estudi fotogràfic a Alcoi, on féu fotocromies i tricromies. Uns mesos abans de morir fou nomenat professor de dibuix de l’Escola de Llotja, a Barcelona.

Lamarca i Morata, Lluís

Deixa un comentari

(Torrent de l’Horta, Horta, 22 setembre 1793 – València, 7 setembre 1850)

Polític liberal exaltat. Participà a la guerra del Francès sota la direcció del comte d’Almodóvar. Fou empresonat durant el primer període absolutista de Ferran VII de Borbó.

Durant el Trienni Constitucional, col·laborà intensament en la vida política valenciana redactant proclames constitucionals i fundant una acadèmia literària. Exiliat a Londres (1823), treballà en l’editorial de Vicent Salvà. Ocupà diversos càrrecs a la diputació provincial durant el període isabelí.

Redactor d'”El Turia” i “La Verdad”. És autor de Valencia vindicada por el carácter de sus naturales (1831), El teatro de Valencia desde su origen hasta nuestros días (1840), Valencia antigua (1848) i Ensayo de un diccionario valenciano-castellano (1839-42).

Izquierdo i Aguilar, Enric

Deixa un comentari

(Suera, Plana Baixa, 1850 – Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1930)

Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent carlí.

Resultà ferit en una acció a Sant Mateu del Maestrat.

Iranzo i Simón, Víctor

Deixa un comentari

(Fortanete, Aragó, 6 març 1850 – València, 24 gener 1890)

Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida.

Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.

Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l’Ateneu Mercantil i col·laborà a “Lo Gai Saber”, “Lo Rat Penat” i “La Mona”.

Gorgé i Soler, Pau

4 Respostes

(Alacant, 30 setembre 1850 – València, 14 juliol 1913)

Director d’orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant.

És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884).

Foren germans seus Ramon i Francesc, i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.

Gil i Sumbiela, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1850 – 1925)

Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada “La Correspondencia de Valencia” (1883), on fou redactor.

Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l’Institut de València.

Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València.

Garelli i Battifora, Nicolau Maria

Deixa un comentari

(València, 10 setembre 1777 – Madrid, 13 febrer 1850)

Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d’altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación.

Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII de Borbó, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d’assessorar la reina governadora Maria Cristina.

Freixe, Jaume

1 Resposta

(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)

Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.

Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.