(Fortanete, Aragó, 6 març 1850 – València, 24 gener 1890)
Poeta. Des de dotze anys va establir-se a la ciutat de València, on va passar tota la vida.
Els primers escrits que publicà foren el recull poètic, en castellà, Flores sin aroma (1872); després adoptà el català, obra recollida pòstumament a Poesies (1900). Participà en els Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Formà part del grup fundacional de Lo Rat Penat i de l’Ateneu Mercantil i col·laborà a “Lo Gai Saber”, “Lo Rat Penat” i “La Mona”.
(Alacant, 30 setembre 1850 – València, 14 juliol 1913)
Director d’orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant.
És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884).
Foren germans seus Ramon i Francesc, i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.
(València, 1850 – 1925)
Periodista. Començà la seva carrera en ésser fundada “La Correspondencia de Valencia” (1883), on fou redactor.
Fundà una Associació Protectora de Nens (1893), i des del 1880 fou professor de l’Institut de València.
Destacà pels seus reportatges d’actualitat, i escriví sobre qüestions socials i problemes d’urbanització i d’higiene de València.
(València, 10 setembre 1777 – Madrid, 13 febrer 1850)
Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d’altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación.
Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII de Borbó, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d’assessorar la reina governadora Maria Cristina.
(el Pertús, Vallespir, 1850 – 1915)
Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa “Ruscino”.
Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa.
(València, vers 1850 – 8 setembre 1926)
Arquitecte. L’any 1872 rebé el títol professional a l’escola de San Fernando de Madrid. Va ésser arquitecte de la diòcesi de València i, més tard, arquitecte major de la ciutat.
El conjunt de la seva obra (església de Moixent, torre d’Ontinyent, cúpula de la col·legiata de Xàtiva, etc) se situa dins el corrent romàntic propi de l’època.
(València, 1850 – 1899)
Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Inscripció ibèrica en una placa de plom de 43 per 4 cm, que fou trobada el 1850 al pujol o pujolet de Gaciet, al Grau de Castelló, on existí un poblat ibèric, les restes del qual han desaparegut.
Conté 4 línies escrites, amb 22 paraules, i es conserva al Museo Arqueológico Nacional de Madrid.
Fou el primer plom escrit ibèric descobert.
(Catalunya ?, 1850 – segle XIX)
Jesuïta. Fou un gran impulsor de la fundació de diversos establiments de la Companyia de Jesús.
(la Tor de França, Fenolleda, 8 novembre 1764 – Meaux, França, 1850)
Alquimista. Havia estat fabricant de draps a Limós (Llenguadoc).
Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d’alchimie… (1843), compost, segons ell, per inspiració divina. L’obre suscità una sèrie d’articles al “Journal des Savants” (1851).
Dades dels Països Catalans 