(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
(Bastia, França, 22 març 1842 – Vinh, Vietnam, 24 juliol 1901)
Anarquista. Participà a la Comuna de Marsella (1871).
Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873) i publicà el periòdic “La Solidarité Révolutionnaire”.
Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de l’Haia (1872) i al de Ginebra organitzat pels anarquistes (1873).
(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)
Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.
Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.
(Palma de Mallorca, 5 octubre 1842 – Barcelona, 1910)
Bibliògraf. Germà de Marià Aguiló. Fou bibliotecari i segon director de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Era un bon investigador, per bé que deixà inèdita la major part dels seus estudis.
(Barcelona, 13 gener 1842 – 26 febrer 1901)
Editor i impressor. Féu l’aprenentatge d’impressor a la casa de Magriñà i Subirana, i passà després a l’impremta de Jaume Jespús.
El 1869 participà en la creació de l’empresa Espasa Hermanos y Salvat, convertida el 1881 en Espasa y Compañía, formada per ell i el seu cunyat Josep Espasa.
L’any 1897 se separà de la societat per fundar-ne una altra, amb la denominació de Salvat e Hijo, que en un temps relativament curt es convertí en una de les editorials més importants de l’estat espanyol, gràcies a la modernització dels procediments tipogràfics.
Fou soci fundador de l’Institut de les Arts del Llibre.
A la seva mort, l’editorial fou continuada pels seus fills Pau i Santiago Salvat i Espasa.
(Palise, França, 31 juliol 1754 – París, França, 20 abril 1842)
Militar. El 1808 durant la guerra del Francès, fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València sense èxit.
El 1823 Lluís XVIII l’envià a Catalunya com a part de l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.
(Barcelona, 1842 – segle XIX)
Enginyer industrial i escriptor. Tingué càrrecs professionals d’importància.
Dirigí la “Revista Mecánica” de l’associació de maquinistes navals.
És autor de llibres tècnics remarcables.
(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.
Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.
També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.
(Lladó, Alt Empordà, 1842 – Lisboa, Portugal, 1906)
Metge. Fou oftalmòleg excel·lent. Es distingí per la seva abnegació durant l’epidèmia de còlera de 1865.
Residí per un temps a Amèrica. Passà després a Portugal, on fundà l’Institut de Cecs.
Aportà innovacions quirúrgiques a la seva especialitat.
Publicà un Metodo para la enseñanza de lectura y escritura para ciegos.
Dades dels Països Catalans 