(Lleida, 1842 – segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida.
Compongué música religiosa.
(Lleida, 1842 – segle XIX)
Compositor. Fou mestre de capella a la catedral de Lleida.
Compongué música religiosa.
(Barcelona, 15 juliol 1842 – Catalunya, segle XIX)
Compositor. Fou pianista notable.
Entre les seves obres destaquen una Simfonia i una Salve per a veus soles.
(Utrera, Andalusia, 1842 – Sevilla, Andalusia, 1915)
Militar. Fou capità general de Catalunya (1899-1901 i 1903-05), on reprimí l’anarquisme.
(Illes Balears, 1842 – 1910)
Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas.
Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona.
(Reus, Baix Camp, 15 maig 1777 – 8 gener 1842)
Pintor i escultor. Treballà en les dues façanes del seu art per al santuari reusenc de la Misericòrdia.
Destacà com a tallista d’imatges. Es dedicà també a ensenyar dibuix.
(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
(Bastia, França, 22 març 1842 – Vinh, Vietnam, 24 juliol 1901)
Anarquista. Participà a la Comuna de Marsella (1871).
Fallida aquesta, es refugià a Barcelona, on, amb Paul Brousse i Camille Camet, creà el Comité de Propagande Révolutionnaire Socialiste de la France Méridionale (1873) i publicà el periòdic “La Solidarité Révolutionnaire”.
Fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista i representà la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de l’Haia (1872) i al de Ginebra organitzat pels anarquistes (1873).
(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)
Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.
Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.