Arxiu d'etiquetes: 1842

Domingo i Marquès, Francesc

(València, 12 març 1842 – Madrid, 22 juliol 1920) 

Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid.

Pintor brillant de petits quadres d’ambient històric, retratista esplèndid i dibuixant excepcional, posà de manifest un gran domini del color i la tècnica.

Té obra arreu del món, com L’últim dia de Sagunt, L’expulsió dels moriscs, L’arribada de Colom a Barcelona, Santa Clara (Museu de Belles Arts de València) o La meva mare (Hispanic Society de Nova York).

Fou el pare de Robert Domingo i Fallola (París, França, 1883 – Madrid, 1956)  Pintor. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València.

Dabán y Ramírez de Arellano -germans-

Luis Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.

Antonio Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).

Castell i Miralles, Francesc

(Alcoi, Alcoià, 1842 – València, 1917)

Periodista i polític. Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la facultat de ciències de la Universitat de València.

Milità al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic “Los Dos Reinos”, d’aquesta ideologia. El 1872 fou elegit diputat a corts.

Des del 1875 dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”, al qual donà una gran difusió i una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d’“El Pueblo”.

Bodria i Roig, Josep

(València, 25 novembre 1842 – Alcoi, Alcoià, 1 maig 1912)

Escriptor. Alumne de l’Acadèmia de Belles Arts, fou restaurador de nombroses obres d’art. Després d’escriure en castellà, el 1872 publicà el seu primer poema en català a “Il·lustració Popular Econòmica”.

Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat, i va participar en lloc destacat al renaixement de les lletres valencianes des del 1872.

És autor dels volums de poesies, de caràcter popular i de temàtica sentimental, Roselles (1895) i Fulles seques (1900), del Llibret de records i del recull de costums populars Festes de carrer (1906).

Anckermann i Riera, Ricard

(Palma de Mallorca, 19 desembre 1842 – 9 març 1907)

Pintor i escultor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma de Mallorca i a París, on estigué exiliat. Fou regidor republicà el 1868.

Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí, i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons IV el Magnànim rebent els consellers (1884), al paraninf de la universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca.

És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Palma de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme de bona part de la seva obra.

Hi ha altres obres seves al Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca i al Museu Romàntic de Madrid, entre altres.

Amèrigo i Aparici, Francesc Xavier

(València, 2 juny 1842 – Madrid, 28 març 1912)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, de València, i de l’Academia de San Fernando, de Madrid, passà a Roma el 1865. Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid.

Practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid.

Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid, a València (El saqueig de Roma, 1887) i a Jerez de la Frontera.

Aguirre i Matiol, Josep

(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)

Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.

La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.

Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.

Llacayo i Pintenyo, N.

(Catalunya, 1800 – Barcelona, 1842)

Metge. Estudià a la universitats de Cervera i Edimburg. Fou diputat a corts per Barcelona.

Fou també propagador de la taquigrafia. Publicà diverses obres mèdiques.

Homs -varis bio-

Manuel Homs  (Catalunya, 1842 – 1886)  Escultor. És autor del monument a Isabel la Catòlica, de Madrid, inaugurat poc després de la seva mort.

Marcià Homs  (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Metge. El 1699 publicà un treball d’interès, combatent les creences mèdiques de l’època pel que fa a les febres malignes.

Germà i Subirà, Magí

(Barcelona, 1805 – Lleida, 1842)

Músic. Mestre de capella de la catedral de Lleida.

Escriví composicions religioses, entre les quals un Salm, per a dos cors i orgue, un Tedèum i unes Lamentacions.