Arxiu d'etiquetes: 1841

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Vilaplana i Sempere, Antoni

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 2 juliol 1841 – 10 juliol 1888)

Escriptor. Inicià la carrera eclesiàstica, però l’abandonà per ocupar-se dels negocis familiars.

Escriví obres teatrals, representades a Alcoi, com El tullit de fa tres sigles (1865), La font de Montal o un criment del feudalisme i Alcoi per l’Archiduque o el suplici de Perera.

Vara del Rey i Rubio, Joaquim

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 14 agost 1841 – Santiago de Cuba, Cuba, 1 juliol 1898)

Militar. És distingí a la lluita colonialista per mantenir el domini espanyol sobre Cuba. Morí en combat.

Socias i Caimari, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, vers 1841 – Palma de Mallorca, 1904)

Polític liberal. Advocat, milità des del 1868 a la tertúlia o societat de Conciliació Liberal, adscrita a l’ala moderada del partit progressista.

Pel gener de 1879 fou nomenat diputat provincial, i posteriorment s’uní al partit liberal de Sagasta. Fou, com a tal, diputat a les corts a partir del 1886 i governador civil de Barcelona fins a l’esclat de la vaga general del 1902.

Estigué molt relacionat amb l’Empresa Mallorquina de Vapors.

Sanxis i Albella, Joaquim

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1768 – València, vers 1841)

Eclesiàstic i escriptor. Doctor en arts i mestre en teologia, fou, a València, mestre de gramàtica (1794-99) i catedràtic de sintaxi a la universitat. Tingué un benifet a la parròquia de Santa Caterina.

Publicà, entre altres obres didàctiques, Principios de la gramática castellana y latina (1819).

Durant la Guerra del Francès publicà un gran nombre d’opuscles i fulls solts de caràcter patriòtic, amb il·lustracions: La actividad precisa en la día (1811), Insinuaciones eficacísimas para la pronta y segura libertad de la patria (1811), Luz pública por el verdadero español (1813) i Tríaca contra el veneno de la policia pública y secreta (1813).

Galbien i Messeguer, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1841 – Màlaga, Andalusia, 1896)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l’escola de belles arts de Màlaga (1876).

Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858, d’una acurada tècnica retratista.

Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1882) i de dibuix geomètric (1890-91).

Febrer i Cardona, Antoni

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 22 novembre 1761 – 16 febrer 1841)

Gramàtic i escriptor. Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Illes Balears.

Encara que la majoria de la seva obra és inèdita, va publicar Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua (1804, publicats amb el pseudònim d’Un Maonès), Principis generals i particulars de la llengua menorquina (1821), Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina (1824), Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars establerts en la gramàtica menorquina (1821), a més de tres gramàtiques de llengua francesa i, com a mínim, d’un extens Diccionari menorquí-espanyol-francès-llatí.

Fou un lingüista innovador i cartesià. Tot i que en la seva obra parla de la llengua menorquina, no ignora la unitat lingüística de les terres catalanes.

És important també la seva activitat com a compilador de poesia popular (Recopilació de les cobles que es cantaven antigament en les festes d’alguns sants advocats), com a preceptista (Compendi de la poesia menorquina o principis en què se funden les regles a les quals els versos estan subjectes, 1818), com a poeta, escriptor religiós i, sobretot, com a traductor del llatí.

Mantingué també una important correspondència amb el comte d’Aiamans sobre temes polítics i de llengua.

La seva obra gramatical, d’una importància encara no prou valorada, tingué una gran influència sobre la gramàtica menorquina de la primera meitat del segle XIX.

Malgrat els successius canvis de sobirania de la Menorca del seu temps, tota la vida mantingué la fidelitat a la llengua catalana i l’afany de fer-ne un instrument vàlid de cultura per als seus contemporanis. 

Far, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1812 – 1841)

Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí.

Fàbregues i Sintes -germans-

1 Resposta

Bernat Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1838 – 1910)  Impressor, director i propietari de diaris. Propietari dels diaris “El Menorquín” (1869-74) i “El Pueblo” (1892-94) i dels setmanaris “La Locomotora” (1871-72) i “El Volcán” (1872). Publicà Lo llibre dels glosats (1867), recull de glosats i goigs populars, i Biblioteca de autores menorquines.

Salvador Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1841 – 1913)  Gramàtic. Autor d’una gramàtica o diccionari menorquí en castellà (1902).

Pau Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1836 – 1920)  Actor i autor teatral. Escriví diversos sainets populars de costums: Ses trapasses d’en Pelaio o ses mones de sa cala (1889), Adoración de los Reyes Magos, Entremès de ses flassades, i col·laborà en la segona part de Dony Pere Singlar (1882; segona part, 1884), del seu fill:

  • Joan Fàbregues i Sintes  (Maó, Menorca, 1878 – 1909)  Autor teatral. Autor d’obres en castellà, com El problema social, Corona de espinas (1902), Viaje a la Luna (1904), etc.

Dabán y Ramírez de Arellano -germans-

Deixa un comentari

Luis Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1841 – Madrid, 1892)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina combaté als carlins al Maestrat. Davant les seves forces Martínez Campos (1874) proclamà Alfons XII de Borbó rei d’Espanya a Sagunt.

Antonio Dabán y Ramírez de Arellano  (Pamplona, Navarra, 1842 – Madrid, 1913)  Militar. Durant la Tercera Guerra Carlina actuà al Principat i al País Valencià. Fou capità general de València (1890-92).