Arxiu d'etiquetes: 1838

Bou i de Margarit-Biure, Melcior de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1755 – Tolosa, Llenguadoc, 1838)

(o Melcior de Margarit)  Escriptor. Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut. Fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà (1790).

Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790. Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona (1791).

Fou membre de la societat de ciències de Montpeller, de l’acadèmia de bones lletres de Tolosa i mantenidor dels jocs florals de la mateixa ciutat.

Autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una traducció de poesies de Lope de Vega.

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Molins i Sirera, Antoni

(Barcelona, 1838 – 10 juliol 1903)

Poeta. Presidí la societat La Jove Catalunya (1871) i participà diverses vegades en els Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat el 1867.

Col·laborà amb composicions poètiques, especialment de caràcter religiós, a “La Renaixença” i a “Lo Gai Saber”, entre altres publicacions.

Milà i Pi, Josep Maria

(Barcelona, 21 octubre 1853 – Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 25 abril 1922)

Advocat i polític. Membre del partit fusionista, col·laborà més tard amb Manuel Planas i Casals.

Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert (octubre 1899), arran del conflicte del Tancament de Caixes.

Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, dimití un mes més tard.

El seu germà fou:

Pere Milà i Pi  (Barcelona, 1838 – 1880)  Industrial.

Juntament amb Carles i Bartomeu Godó i Pié, fundà l’empresa Godó Germans i Companyia, dedicada principalment a filats i teixits de jute.

Fou el pare de Pere Milà i Camps.

Merlí i Feixes, Ramon

(Cardona, Bages, 2 abril 1763 – Barcelona, 19 abril 1838)

Metge. Exercí a l’hospital militar de Figueres, al Rosselló i al Voló, i, després, a Vic.

El 1820 fou nomenat vocal de la Junta de Sanitat del Principat, i tingué una actuació destacada a Barcelona durant l’epidèmia de febre groga del 1821.

Publicà Arte de desterrar y aniquilar las epidemias… (1815).

Mascaró i Capella, Josep

(Barcelona, 28 desembre 1838 – 26 octubre 1905)

Metge. Cursà la carrera a Barcelona i amplià estudis a l’estranger.

Tingué molta anomenada en l’especialitat d’obstetricia i es dedicà també a la ginecologia i a la pediatria.

Autor de Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d’ingrés en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

En 1894-95 fou president de l’Ateneu Barcelonès.

Marsal i Boguñà, Pau

(Terrassa, Vallès Occidental, 1761 – 23 abril 1838)

Compositor i organista. Germà de Ramon.

Format a l’abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d’Eivissa i organista de la de Palència.

Escriví composicions religioses.

Marinel·lo i Bosch, Joaquim

(Terrassa, Vallès Occidental, 15 octubre 1838 – 23 desembre 1903)

Escriptor. Germà de Josep. Fou alcalde de Terrassa.

És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera (1866), Les caramelles o una vara de justícia (sd) i Lo rei tranquil, amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887.

Liceu de Barcelona, Conservatori del

(Barcelona, 1838 – )

Escola oficial d’estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans.

Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmònico-Dramàtic. L’any 1848 s’instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu.

És reconegut com a conservatori superior estatal.

Enllaç web: Conservatori del Liceu

González i Sugranyes, Miquel

Deixa un comentari

(Tarragona, 6 gener 1838 – Barcelona, 9 juny 1924)

Polític i historiador. Havia estat caixista d’impremta.

Afiliat des de jove al partit republicà, quan triomfà la I República (1873), fou elegit alcalde popular de Barcelona.

Va escriure, entre altres obres, La República en Barcelona (Apuntes para una crónica) (1896), Mendicidad y beneficiencia en Barcelona (1903) i Contribució a la història dels antics gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona (1915).