(Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 – Barcelona, 1868)
Escenògraf. Establert a Barcelona. Deixeble de Marià Carreras.
En col·laboració amb Soler i Rovirosa, féu els decorats de Gli Ugonotti, L’Africana i Dinorah.
(Barcelona, 1769 – 1835)
Eclesiàstic i erudit. Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell.
El 1799 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña.
(Barcelona, 6 abril 1835 – 7 desembre 1913)
Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort.
El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II de Borbó, composta per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona. Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Domingo Dulce, 1869) i un Te Deum (1871).
Fou un gran improvisador a l’orgue.
(Barcelona, 1835 – Madrid, 1921)
Escriptor i advocat. Fou secretari de Francesc Permanyer quan aquest fou nomenat ministre d’ultramar. Ingressà al cos d’advocats de l’estat i ocupà diversos càrrecs al ministeri de finances.
Publicà en castellà diverses col·laboracions a la premsa periòdica, alguns assaigs i tres comèdies.
(Catalunya, 9 setembre 1835 – 21 octubre 1835)
Nom que adoptà la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d’ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid.
Repartí els béns dels convents i traslladà la universitat de Cervera a Barcelona.
Fou dissolta després d’haver imposat Espoz y Mina com a capità general de Catalunya.
(Barcelona, 10 agost 1835 – 2 setembre 1835)
Organisme d’ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler.
Demanà a la reina regent la convocatòria de corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa.
Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya.
(Barcelona, 2 febrer 1835 – 16 octubre 1871)
Polític i escriptor. Fou redactor dels diaris “La Corona de Aragón”, de Barcelona, i de “La Discusión”, de Madrid, on anà a residir.
Participà en la revolta del Cuartel de San Gil (1866) i en la Revolució de Setembre (1868) i fundà el diari “La Igualdad”.
Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa (1869) i es destacà en la revolució federalista (1869). Després d’un breu exili fou novament diputat (per Terrassa, 1870).
Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas (1861) i un Viaje dramático alrededor del mundo (1864).
Fou germà de Miquel i de Júlia.
(Barcelona, 15 octubre 1835 – 28 octubre 1841)
Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades.
A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.
(Calella, Maresme, 13 març 1787 – Matanzas, Cuba, 15 agost 1835)
Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona.
De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l’Havana (1822-23), on votà per la regència.
El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l’abolició de l’esclavitud i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles.
És autor de Bancos de los Estados Unidos.
(Vic, Osona, 1 gener 1835 – Barcelona, 22 febrer 1906)
Rector de la Universitat de Barcelona.
Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel.
Dades dels Països Catalans 