(Ciutadella, Menorca, 1835 – segle XIX)
Escriptor. Nebot de Felip Caimaris i Gacias.
És autor de l’Ensayo sobre la invasión turca de Ciudadela de Menorca en 1558 por el Bajá Mustaphá Piali y causas que lo motivaron.
(Perpinyà, 1835 – )
Publicació. Fundada com a òrgan de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals (d’acord amb el nom de la societat, dugué fins al 1843 el títol de “Bulletin de la Société Philomatique de Perpignan).
Abasta una temàtica molt àmplia, amb especial referència, però, als temes agrícoles. D’una periodicitat gairebé anual, el 1880 incrementà la seva producció, fins el 1914, que decaigué notablement.
Des del 1881 hom hi publicà texts en català. Entre els articles publicats cal esmentar la Bibliographie roussillonnaise, de Pere Vidal i Josep Calmette (1906), i la taula general de matèries (1966).
L’havia precedit el Bulletin de la Société d’Agriculture, Arts et Commerce des Pyrénées-Orientales, que, dependent de la societat d’aquest nom que precedí l’anterior, havia publicat 11 números a partir del 1820.
(Palma de Mallorca, 1835 – )
Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s’hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs.
Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l’ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Palma
(Olot, Garrotxa, 1835 – s XIX)
Escriptor. Escriví, en català i en castellà, diverses obres de teatre religiós.
(València, finals segle XVIII – Bordeus ?, França, 1835)
Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona “Diario Constitucional” i “Indicador Catalán”, i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses.
L’any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França.
Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.
Amador Guerra i Gifré (Garriguella, Alt Empordà, 1835 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1885) Advocat. Publicà el tractat en dos volums Legislación y jurisprudencia (1880). Era professor auxiliar de la Universitat de Barcelona.
Lliurat Guerra i Gifré (Catalunya, 1831 – 1870) Mestre. Fundà i dirigí durant cinc anys la revista “La Pedagogía”, des de la qual propugnà bones reformes per a l’ensenyament. Publicà obres docents.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1835 – 1903)
Advocat i erudit. Fou alcalde de Vilafranca (1876-79) i autor d’estudis locals.
Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 14 juliol 1835 – Barcelona, 23 novembre 1884)
Violinista. Fou un dels grans concertistes del seu temps.
Exercí el càrrec de director del Teatro Real, de Madrid.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1835 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1927)
Actriu. Actuà especialment a Amèrica.
(Barcelona, 1835 – 1898)
Escriptor. D’arrel popular, publicà poesies: Escardots (1876), obres curtes de teatre i articles per a “La Campana de Gràcia”.
Dades dels Països Catalans 