(Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)
(o Jimeno) Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'”El Imparcial”, redactor de “La Revista de España” i col·laborador gairebé únic de “La Revista General de Estadística”.
Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95).
Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.
(València, 8 agost 1761 – 31 gener 1835)
Bibliògraf i erudit. Fill de Manuel Fuster i Membrado. Estudià filosofia a la Universitat de València i, posteriorment, regentà la llibreria fundada pel seu pare.
Voluntari de les forces locals durant la guerra del Francès, i batlle de barri el 1813, la seva llibreria esdevingué lloc de tertúlia de diversos intel·lectuals il·lustrats valencians, alguns dels quals l’ajudaren a la col·lecció de dades per a redactar la famosa Biblioteca Valenciana (1827-30).
Deixà manuscrites dues obres, que es conserven a la Biblioteca Municipal de València: Noticia de los poetas de los que se hallan poesías en varios libros de fiestas que se han hecho en Valencia y Reino i Disertación sobre la antigüedad de la tipografía, origen y progresos y su establecimiento en Valencia con antelación a todas las demás ciudades de España.
Hom li atribueix una Noticia de una colección de libros de caballerías (Biblioteca de la Universitat de València).
(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)
(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.
Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).
Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.
(Sant Joan de l’Énova, Ribera Alta, 9 febrer 1835 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 3 juny 1907)
Dibuixant i pintor. Pensionat pel mecenes Vicent Moròder féu més de tres-centes còpies d’originals exposats al Prado i en alguns museus d’Itàlia.
Va conrear la pintura religiosa amb un misticisme que recorda l’obra de Joan de Joanes.
L’aspecte més original de la seva producció fou les caricatures grotesques de tipus i escenes coetanis, les característiques de les quals són l’expressivitat i una ironia derivades de la influència de Goya.
(València, 1 juliol 1790 – 6 maig 1835)
Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín.
De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.
(Illes Balears, 1633 – 1681)
Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.
Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:
Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla (Illes Balears, 1667 – 1712) Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:
Ramon Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1703 – 1774) Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:
Josep Despuig i Fortuny (Illes Balears, 1767 – 1835) Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.
(Palma de Mallorca, 1753 – Pollença, Mallorca, 1835)
Genealogista. Germà d’Antoni.
Entre les seves obres cal esmentar Adarga mallorquina i Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca.
Deixà inèdites unes importants Memòries que van des del darrer quart del segle XVIII fins al primer del segle XIX.
(Antella, Ribera Alta, 1780 – València, 1835)
Pintor. Ha estat conegut com a Damià Crua. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel.
De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso.
(Mallorca, 1777 – Palma de Mallorca, 1835)
Botànic. Frare cartoixà.
És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).
(València ?, segle XVIII – Castelló de la Plana, 1835)
Poeta. Autor de poesies religioses i satíriques d’un caient liberal i popular. Signava sovint El Bolònio.
Fou perseguit després del Trienni Constitucional.
Dades dels Països Catalans 