Arxiu d'etiquetes: 1835

Estruch i Martínez, Antoni Josep

Deixa un comentari

(Sant Joan de l’Énova, Ribera Alta, 9 febrer 1835 – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 3 juny 1907)

Dibuixant i pintor. Pensionat pel mecenes Vicent Moròder féu més de tres-centes còpies d’originals exposats al Prado i en alguns museus d’Itàlia.

Va conrear la pintura religiosa amb un misticisme que recorda l’obra de Joan de Joanes.

L’aspecte més original de la seva producció fou les caricatures grotesques de tipus i escenes coetanis, les característiques de les quals són l’expressivitat i una ironia derivades de la influència de Goya.

Diario de Valencia -1790/1835-

7 Respostes

(València, 1 juliol 1790 – 6 maig 1835)

Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín.

De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.

Despuig i de Rocabertí, Ramon

4 Respostes

(Illes Balears, 1633 – 1681)

Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.

Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:

Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:

Ramon Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:

Josep Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

Desbrull i Boïl d’Arenós, Josep

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1753 – Pollença, Mallorca, 1835)

Genealogista. Germà d’Antoni.

Entre les seves obres cal esmentar Adarga mallorquina i Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca.

Deixà inèdites unes importants Memòries que van des del darrer quart del segle XVIII fins al primer del segle XIX.

Crua, Andreu

Deixa un comentari

(Antella, Ribera Alta, 1780 – València, 1835)

Pintor. Ha estat conegut com a Damià Crua. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles, obtingué diversos premis i s’especialitzà en la pintura al pastel.

De la seva obra sobresurt Colom davant els Reis Catòlics (al Museu de Belles Arts de València). Il·lustrà l’edició del 1817 de Las noches lúgubres de José Cadalso.

Cortès, Marià

Deixa un comentari

(Mallorca, 1777 – Palma de Mallorca, 1835)

Botànic. Frare cartoixà.

És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820).

Clérigues, Vicent

Deixa un comentari

(València ?, segle XVIII – Castelló de la Plana, 1835)

Poeta. Autor de poesies religioses i satíriques d’un caient liberal i popular. Signava sovint El Bolònio.

Fou perseguit després del Trienni Constitucional.

Churat i Saurí, Joan

1 Resposta

(València, 27 desembre 1835 – 12 maig 1894)

Bibliòfil. Obrer metal·lúrgic fins al 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició.

El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana.

La seva col·lecció particular de llibres antics (uns 1.500 volums) passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València.

Carnicer Griñón, Manuel

2 Respostes

(Alcanyís, Aragó, 10 juny 1790 – Miranda de Ebro, Castella, 6 abril 1835)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-39) formà, amb les forces de Ramon Cabrera i les de Quilez, el principal nucli carlí del Baix Aragó i el Maestrat, del qual assolí el comandament com a oficial de major graduació (coronel).

Fou derrotat, però, a l’acció de Maials (10 abril 1834) i, en traslladar-se a Navarra, fou detingut i afusellat pels liberals.

Calvo i Rodríguez, Carmel

Deixa un comentari

(València, 1835 – 14 novembre 1905)

Escriptor. Fou secretari de les diputacions provincials d’Àvila (1870-73) i d’Alacant (1873-1905).

Autor de poesies en castellà i d’obres teatrals com El asunto de un drama (1888). Publicà també la novel·la Los pobres de espíritu (1889).