Arxiu d'etiquetes: 1826

Morera i Franco, Maria

(Barcelona, 12 febrer 1872 – 3 abril 1954)

Actriu. Filla de Josep Agustí Morera i Font (Vinaròs, Baix Maestrat, 1826 – Barcelona, 1886), que fou actor i director teatral.

Debutà als sis anys i al llarg de la seva carrera va treballar en les millors companyies del teatre català i es va especialitzar en papers característics.

Va interpretar obres d’Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias i Josep Maria de Sagarra, entre altres. Dels seus èxits es destaca La reina vella de Guimerà.

Foren germanes seves:

  • Elvira Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1903)  Actriu. Treballà com a primera actriu, durant sis anys, al teatre Olimpia. Després actuà amb Carlota de Mena, Enric Borràs i Miquel Rojas.
  • Josepa Morera i Franco  (Barcelona, segle XIX – 1908)  Actriu. Es retirà al casar-se als vint-i-sis anys. Després tornà al teatre com a actriu de caràcter. Al temps de la seva mort pertanyia a la companyia de Miquel Rojas.

Matas i Hortal, Joan

(Figueres, Alt Empordà, 15 desembre 1826 – Buenos Aires, Argentina, 21 setembre 1894)

Polític. Unit a Abdó Terradas ja el 1840, s’afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d’estat d’O’Donnell (1856).

Exiliat, entrà al Principat pel setembre de 1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l’organització del partit federal.

President de la Diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d’aquesta ciutat (1873-74).

Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l’Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires.

Marañón, Antonio

(Marañón, Navarra, 1773 – Vilanova d’Almassà, Matarranya, 9 novembre 1826)

(dit el Trapense)  Guerriller absolutista. Desertor de l’exèrcit (1817), es refugià a la Trapa de Santa Susanna, d’on, suprimit el monestir el 1821, passà a Poblet.

L’abril de 1822 dirigí una guerrilla a l’Espluga de Francolí, i participà en la conquesta de la Seu d’Urgell, per instal·lar-hi la regència.

Després del 1823 es convertí en el braç armat de la facció més ultra del reialisme, i fou portat, per tal que fos vigilat, de nou a la Trapa de Santa Susanna (febrer 1826), on morí.

Malats i Codina, Segimon

(Santa Eugènia de Berga, Osona, 1747 – Madrid, 24 desembre 1826)

Veterinari. Treballà per a l’exèrcit. Estudià a l’escola de veterinària d’Alfortville, França (1783-87) i viatjà professionalment per Europa, enviat per Carles III de Borbó. De nou a la Península, dirigí l’escola de veterinària fundada a Madrid (1788).

Inventà un bàlsam per a les ferides que es féu cèlebre.

El 1808, davant l’ocupació napoleònica, fugí de Madrid; acabada la guerra recuperà el càrrec i se’n jubilà el 1822.

Escriví diversos treballs de la seva especialitat, entre els quals hi ha Elements de veterinària (1793-94), que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes… a la cria… del ganado caballar (1793).

Guanyabens i Giral, Nicolau

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 11 desembre 1826 – Palma de Mallorca, 8 gener 1889)

Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant.

Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l’escena, seguint models italians.

La seva òpera Arnaldo d’Erill s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.

Girona i Agrafel, Jaume

4 Respostes

(Barcelona, 25 juliol 1826 – Madrid, 3 octubre 1907)

Financer. Fill d’Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell.

Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871).

Fou el pare de Jaume Girona i Canaleta (Barcelona, 1856 – 1896)  Banquer. Li fou concedit el comtat d’Eleta.

Giberga i Gibert, Antoni

2 Respostes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 18 octubre 1826 – Matanzas, Cuba, 1893)

Metge. Fill d’Antoni Giberga i Bosch. Pertanyia al partit liberal.

Es destacà secundant les campanyes dels patriotes cubans per aconseguir l’autonomia política.

Gatell i Folch, Joaquim

1 Resposta

(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)

Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.

Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.

Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.

L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.

Va morir quan preparava un tercer viatge.

Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, Josep Francesc de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 4 octubre 1764 – 16 juliol 1826)

Noble il·lustrat. Baró de Savassona i senyor d’Esparreguera, Olost i Cererols. Fill hereu d’Antoni de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i de Brossa, restaurador del nou palau de la família a Barcelona, actual seu de l’Ateneu Barcelonès.

Vocal de la Junta Particular de Comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i nàutica. Inspeccionà les obres de la Casa de Llotja i promogué la creació d’una escola de química i una altra d’arquitectura.

Reorganitzà el sometent del corregiment de Vic (1795). Fou diputat de la Junta Suprema de Catalunya (1808), vocal de la Suprema Junta del Regne (1808) i comissari de la Junta Central del regne de València (1809), on organitzà regiments militars, recollí cabals i inicià el camí de Trànsits de València.

A l’illa de León (Cadis) signà la proclama per la qual la Junta lliurà el comandament a la Regència (1810). Durant el període constitucional (1821-23) li foren embargats i subhastats els béns, que després recuperà en part.

Fanelli, Giuseppe

6 Respostes

(Itàlia, 1826 – 1877)

Anarquista. Arquitecte i enginyer. El comitè ginebrí de l’AIT li confià l’encàrrec d’establir relacions amb el moviment obrer espanyol i difondre els principis internacionalistes.

Al final d’octubre de 1868 arribà a Barcelona, i acompanyat per alguns republicans federals estigué a Tarragona, Tortosa, València i Madrid, fins al febrer de 1869, i aconseguí de constituir els primers grups d’obrers internacionalistes.