Arxiu d'etiquetes: 1824

Europeo, El

3 Respostes

(Barcelona, 1 octubre 1823 – 24 abril 1824)

Setmanari en castellà. Subtitulat “‘Periódico Universal de Ciencias, Artes y Literatura'”.

Fundada per B.C. Aribau, Luigi Monteggia, López i Soler, entre d’altres, va aportar per primera vegada a Espanya una exposició sistemàtica del romanticisme literari i fou un dels òrgans de renovació ideològica del seu temps.

Informà de les activitats culturals contemporànies i hi foren tractats temes d’art i ciències; les col·laboracions eren crítiques, produccions originals -en vers i en prosa- i informacions diverses.

La seva línia s’inscriu en el romanticisme conservador.

Espiga y Gadea, José de

Deixa un comentari

(Palenzuela, Palència, Castella, 2 agost 1758 – Tierra de Campos, Castella, 2 abril 1824)

Eclesiàstic il·lustrat liberal. Membre de la Junta Suprema del Principat durant la guerra del Francès.

El 1810, la Junta l’elegí diputat de les Corts de Cadis, i en fou també membre de la Comissió permanent. Lluità per la supressió del tribunal de la Inquisició i propugnà la unificació legislativa d’Espanya, idea que no progressà a causa de l’oposició de Felip Aner i de Ramon Llàtzer de Dou.

El 1820 fou diputat i president de les Corts i designat arquebisbe de Sevilla, si bé no fou reconegut per la Santa Seu.

Cuello i Prats, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 gener 1824 – 2 juliol 1851)

Polític republicà. Deixeble d’Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari “El Republicano”.

Es distingí en l’aixecament del setembre de 1840 i en el del 13 de novembre de 1841; fou detingut a causa de l’extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s’insurreccionà i el féu alliberar.

Després tractà inútilment d’estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d’emigrar i tornà l’any 1843. Participà en l’aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa.

De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d’en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.

Cornet i Mas, Gaietà

2 Respostes

(Barcelona, 1824 – 1897)

Enginyer industrial i periodista. Germà de Josep Maria. President i un dels fundadors de l’Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona.

D’ençà del 1853 formà part de la redacció del “Diario de Barcelona”, el 1856 fundà la “Revista Industrial” i el 1874, la “Revista Taquigráfica”. Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Durant l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General.

Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888).

Fou el pare de Gaietà Cornet i Palau.

Coll i Masadas, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 novembre 1824 – 29 desembre 1890)

Economista. Doctor en dret (1863), fou catedràtic d’economia política el 1856, de geografia i estadística comercial el 1860, i d’economia política i legislació mercantil.

En ésser creada el 1887 la carrera de comerç, fou nomenat director de l’Escola Superior de Comerç de Barcelona (1887-90).

Publicà diversos manuals pedagògics, entre altres obres, Principios de economía política (1872), Geografía y estadística comercial (1878), Geografia comercial i d’economia política, així com estudis demogràfics de Granollers (1854) i de Terrassa (1856).

Climent i Vidal, Enric

Deixa un comentari

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1824 – 1878)

Polític. De família benestant, fou home de confiança del general Prim i cap del partit liberal de l’Empordà.

Durant els Bienni Progressista (1854-56) fou diputat a les corts, inspector i cap de la Milícia Nacional de Girona. Formà part de la Junta Revolucionària de Girona (1856), i aquest mateix any participà en el combat de Llers (25 juliol), motius pels quals fou processat; fugí a França i fou pres a la Ciutadella de Perpinyà.

Durant la Revolució del 1868 fou nomenat governador civil de Girona pel govern provisional, i el 1873, diputat a les corts constituents.

Cent Mil Fills de Sant Lluís -1823/24-

14 Respostes

(Països Catalans, 14 abril 1823 – juny 1824)

Nom donat a l’exèrcit comandat per Lluís Antoni de Borbó que penetrà a Espanya per tal de posar fi al règim constitucional (Trienni Constitucional).

Als Països Catalans la resistència fou molt més dura que a la resta de l’estat espanyol. El quart cos de l’Exèrcit dels Pirineus, comandat pel mariscal Moncey, havia passat la frontera catalana el 14 d’abril amb 18.000 homes, ajudat per les forces absolutistes del baró d’Eroles (8.000 homes), que s’enfrontaren a les forces liberals del general Espoz y Mina (20.000 homes), les quals lluitaren aferrissadament.

La derrota de la Legió Liberal Estrangera al combat de Llers i la defecció del general Francesc Milans del Bosch, que defensava Tarragona, decidiren la campanya a favor dels invasors. Encara Espoz y Mina intentà de contraatacar el juny i ocupà part de la Cerdanya.

Barcelona, centre de la resistència, capitulà el 4 novembre 1823 i restà ocupada per l’exèrcit francès fins al 1827. València encara resistí fins al juny de 1824.

Carrera i Sayrol, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 1824 – 1890)

Enginyer. Treballà en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Mataró fins que fou inaugurat (1848).

Més endavant, la junta directiva del ferrocarril li n’encarregà la prolongació fins a Girona, i després féu els projectes de la mateixa línia fins a Cervera de la Marenda.

Dirigí també el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo.

Canonge i Francesch, Fructuós

Deixa un comentari

(Montbrió del Camp, Baix Camp, 27 març 1824 – Barcelona, 13 gener 1890)

Prestidigitador. El 1931 la seva família es traslladà a Barcelona. Fou enllustrador i venedor ambulant de crema per a enllustrar el calçat.

Assolí grans èxits com a prestidigitador. Recorregué les principals ciutats d’Europa i Amèrica. Fou conegut amb el sobrenom d’El Merlín español.

Perseguit per les seves idees republicanes, fou nomenat, tanmateix, cavaller dels ordes d’Isabel la Catòlica i de Carles III.

Camps i Feliu, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 1824 – Guanabacoa, Cuba, 1898)

Militar i escriptor. Lluità a Cuba (1868-77).

A causa de dissensions amb Martínez Campos, capità general de Cuba, demanà el retir: es mostrà partidari de la independència de Cuba.

Escriví els poemes La defensa de Holguín (1882) i Españoles e insurrectos (1890).