Arxiu d'etiquetes: 1811

Clavé i Roqué, Pelegrí

2 Respostes

(Barcelona, 17 juny 1811 – 13 setembre 1880)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja, estudià a Roma (1834-44) amb T. Minardi i Overbeck, que el formaren en el natzeretisme.

Passà a Mèxic (1845) com a director de les classes de pintura de l’Academia de San Carlos i esdevingué capdavanter de l’escola pictòrica mexicana, on va pintar La follia de la reina Isabel de Portugal, La primavera.

Extraordinari retratista de gust acadèmic, la seva obra reflecteix l’alta societat mexicana (Eugenia de Guzmán, Andrés Quintana Roo).

El 1868 tornà a Barcelona, i d’aquesta última època destaquen els retrats de La senyora Roquer de Clavé i La dama del xal.

Cibat i Arnautó, Antoni

1 Resposta

(Cistella, Alt Empordà, 1770 – Madrid, 20 desembre 1811)

Metge. Serví a l’exèrcit napoleònic.

Fou metge de Josep I Bonaparte, el qual disposà que li fossin tributats honors de general de divisió.

Estudià la febre groga, diversos aspectes de física experimental i els fenòmens acústics. Resultat d’aquestes investigacions foren alguns escrits remarcables.

Cerdà i de Villarestau, Manuel

Deixa un comentari

(Tarragona, 1811 – València, 1866)

Advocat, taquígraf i numismata. Estudià dret a València. Fou taquígraf de la “Gaceta de Madrid” i del “Diario de la Administración” (1834).

Publicà obres de text, com Repertorio geográfico (1836) i Repertorio histórico (1855) i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España.

Catalonia -poema en anglès-

Deixa un comentari

(Edimburg, Anglaterra, 16 setembre 1811)

Poema anònim en anglès, de 75 quartetes, amb notes explicatives, imprès per James Ballantyne i dedicat a Walter Scott.

Fou escrit a bord del vaixell de guerra “Caledònia” quan navegava per la Mediterrània, i datat el 16 setembre 1811.

Descriu la campanya de Catalunya durant la Guerra del Francès, amb al·lusions al setge de Barcelona del 1714 i al recobrament de les llibertats de Catalunya.

Casanova i de Mir, Ramon de

1 Resposta

(Vic, Osona, 1811 – Barcelona, 18 octubre 1875)

Militar i agricultor. Germà de Francesc. Hereu de la casa pairal Casanova, del Moianès. Brigadier del cos d’enginyers.

Interessat pels problemes del camp, fou un dels fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). Fou comissari regi d’agricultura per la província de Barcelona, membre de la Junta de Comerç, de l’Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País (1865).

Publicà Cartilla de agricultura (1862) i diverses memòries: Cultivo de la morera (1840), Necesidad de plantear las escuelas de agricultura profesional (1855), Posibilidad de establecer prados artificiales de secano en España (1857).

Campà i Cardona, Climent

Deixa un comentari

(Folgueroles, Osona, 1811 – Vic, Osona, 12 març 1868)

Metge. Col·laborà en el Diccionario geográfico de Pascual Madoz amb els articles relatius a Vic i a la seva comarca.

Publicà, entre altres treballs, una Memoria sobre el cólera morbo desarrollado en Vich en 1854.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Argila i Móra, Joan d’

Deixa un comentari

(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, segle XVIII – Tarragona, 28 juny 1811)

Militar. Destacà a la guerra del Francès. Obtingué el grau de tinent.

El 1811 formava part de la guarnició de Tarragona quan aquesta ciutat fou assetjada pels francesos. Hi morí durant l’assalt final, després d’haver barrat per bona estona, ell tot sol, la bretxa de la Muralleta, contra les forces que l’escalaven.

Aquesta mort heroica fou destacada amb admiració fins pels seus adversaris.

Alabern i Moles, Ramon

5 Respostes

(Barcelona, 18 desembre 1811 – Madrid, 1888)

Gravador i fotògraf. Germà de Pau i oncle de Camil Alabern i Casas.

Va dur de París un daguerreotip, amb el qual va fer la primera fotografia a la Península als Pòrtics d’en Xifré, de Barcelona (10 novembre 1839). La màquina se la va quedar l’Acadèmia de Ciències i Arts per tal d’ensenyar-ne l’ús.

Autor de gravats per a l’obra España de Pi i Margall, i de mapes de l’Atlas de Delamare.

Mata i Fontanet, Pere

11 Respostes

(Reus, Baix Camp, 13 juliol 1811 – Madrid, 27 maig 1877)

Metge, escriptor i polític liberal. Estudiant de medicina, ja de jove es dedicà a la política, terreny en què s’inicià amb les seves col·laboracions en “El Propagador de la Libertad” i “El Vapor”, on defensà el romanticisme liberal. Es va exiliar a París, i en tornar-ne fundà “La Joven España” (1838), primer diari republicà aparegut a Reus.

Després d’un nou exili a París, va ésser diputat per Reus, i després guanyà a Madrid la càtedra de medicina legal i exercí els càrrecs de governador i rector de la Universidad Central. S’esforçà per introduir les noves idees sobre la medicina en oposició a la ideologia mèdica oficial, polemitzà contra l’hipocratisme i és precursor de la psiquiatria a Espanya.

Entre el conjunt de la seva obra, constituïda per una sèrie de treballs mèdics, filosòfics i literaris, sobresurt La filosofía española (1858) i Tratado teórico y práctico de medicina legal y toxicología (1846). Conreà també el gènere narratiu, dins el qual excel·leix la novel·la El poeta y el banquero (1842), que defineix l’actitud d’aïllament de l’escriptor romàntic enfront de la societat burgesa en què viu, formada arran de la revolució industrial.

En llengua catalana publicà a “El Vapor” el poema Lo vot cumplert, reproduït més tard a l’antologia Los trobadors moderns, i Els records de la pàtria, on recull el tema fonamental del romanticisme i evoca el tema de l’Ubi Sunt. Publicà també novel·les històriques i estudis de lingüística.

En homenatge a ell es construí a Reus l’Institut Pere Mata (1897-1912), conjunt arquitectònic modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner.

Enllaç web:  Institut Pere Mata