Arxiu d'etiquetes: 1802

Esteve i Bonet, Josep

10 Respostes

(València, 22 febrer 1741 – 17 agost 1802)

Escultor. Deixeble i col·laborador d’Ignasi Vergara i del seu pare Francesc Esteve. Fou acadèmic de Sant Carles (1772), hi fou director d’escultura i director general (1781). El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV de Borbó.

La seva evident facilitat tècnica el situaren en primer rengle dels artistes del seu temps. Féu escultura religiosa, abarrocada i elegant (pessebre d’unes cent trenta figures per a Carles IV, Puríssima Concepció de la seu de València). Una bona part de la seva obra fou destruïda el 1936.

Foren fills seus Rafael Esteve i Vilella, i:

  • Agustí Esteve i Vilella  (València, 1763 – 1812)  Pintor. Format a València i Madrid, fou pintor de cambra i acadèmic de Sant Carles. Influït per Mengs i Goya, es distingí en el retrat i el detallisme: La duquesa d’Osuna, Manuel Godoy, Ferran VII.
  • Josep Esteve i Vilella  (València, 1766 – segle XIX)  Escultor. Com el seu pare, produí especialment imatges religioses. Fill seu fou Anton Esteve i Romero  (València, 1859 – País Valencià, segle XIX)  Escultor. Dirigí l’Acadèmia de Sant Carles. També excel·lí en la producció d’imatges religioses.

Cotanda i Clemente, Josep

1 Resposta

(València, 1758 – 11 novembre 1802)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou elegit membre el 1793. Era imatger de molta fama i molt destre en l’escultura decorativa.

Esculpí l’altar major de l’església de Sant Esteve i els Sants Joans de l’església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra.

Carrera -metges-

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1622 – 1802)

Llinatge de metges rossellonesos iniciat per Francesc Carrera.

Bru i Pérez, Francesc

1 Resposta

(València, 1733 – 30 maig 1803)

Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura.

De la seva producció destaca el Sant Mateu d’una capella de la seu de València.

Era germà seu: Manuel Bru i Pérez  (València, 1736 – 1802)  Gravador. És autor d’obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l’Acadèmia de Sant Carles.

Bibiloni i Llaneres, Jeroni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1802 – 1876)

Escriptor franciscà. Catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca (1826) i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear (1835). Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca.

És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas (1848), d’Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialista al Ilm. Don Rafael Manco, obispo entonces de la diócesis de Mallorca… (1855) i de diversos sermons i discursos.

Ballester i Vilarroig, Josep

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, 24 novembre 1802 – Castelló de la Plana, 25 octubre 1876)

Polític liberal. Lluità contra els carlins, sobretot en el setge de Castelló de la Plana posat per Ramon Cabrera.

Fou comandant de la Milícia Nacional els anys 1832-40 i 1854 i participà en la revolució de 1868. Després fou alcalde de Castelló i diputat provincial.

Aragó, Esteve

2 Respostes

(Perpinyà, 9 febrer 1802 – París, França, 7 març 1892)

Polític i escriptor en francès. Germà de Francesc. Traslladat de jove a París, col·laborà amb Balzac a L’héritière de Birague (1822), però, davant el poc èxit de l’obra, es decanta pel teatre i esdevingué un popular autor de vodevils.

Paral·lelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys. El 1870 fou alcalde de París.

Andreu, Pere -varis-

Deixa un comentari

Pere Andreu  (Illes Balears, segle XVII, Nàpols, Itàlia, segle XVIII)  Militar. Partidari de l’arxiduc Carles III, fou tinent coronel durant la guerra de Successió i hagué d’exiliar-se a Nàpols, on fou nomenat comte d’Andreu per l’emperador Carles.

Pere Andreu  (Palma de Mallorca, 1802 – Inca, Mallorca, 1844)  Advocat i pedagog. Alhora que estudiava lleis, fou professor de castellà a la càtedra creada per la diputació i així escriví una Gramática castellana (1823). Més important, però, fou la seva participació activa en la comissió de la Societat Econòmica d’Amics del País -a la qual havia ingressat el 1834- que promogué la substitució de la desapareguda Universitat Literària per la creació, el 1835, de l’Institut Balear.

Francesch, Agustí

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – 1802)

Pintor. Fou pensionat a Roma. Dirigí l’Escola de Belles Arts de Còrdova.

El 1779 fou nomenat director honorari de la de Barcelona.

Duran i Pejoán, Josep

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, vers 1730 – Barcelona, 24 gener 1802)

Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l’església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu.

Autor d’oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.