Arxiu d'etiquetes: 1799

Companyia de Filats de Cotó

6 Respostes

(Barcelona, 1772 – d 1799)

Companyia. Fundada per negociants i fabricants d’indianes, per a filar el cotó en floca procedent d’Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis.

Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres.

Fomentà la fabricació d’indianes amb la importació de primera matèria i l’establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana.

Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d’aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial.

Coll i Jover, Francesc Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 1799 – 5 març 1847)

Advocat i polític. Fill de Josep Coll i Dorca.

Alcalde de Barcelona (1839), diputat a corts i diputat provincial.

Castells i Cuyàs, Nicolau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1799 – Mardin, Mesopotàmia, 1873)

Arquebisbe missioner. Caputxí des del 1820, el 1835 era vicari del convent de Martorell (Baix Llobregat). Exiliat arran de l’exclaustració, residí a Verona.

Fou un dels missioners més destacats de l’orde a la seva època. Fou nomenat arquebisbe titular de Marcianòpolis. L’any 1841 s’embarcà cap a Mesopotàmia en companyia d’altres missioners caputxins, on es lliurà a una actuació missionera intensíssima. El 1863 fou nomenat delegat apostòlic de Mesopotàmia, Kurdistan, Armènia i Persia.

Escriví diverses lletres i relacions, algunes parcialment estampades, com Les hérésies et les missions catholiques en Mésopotamie (1863-65), Lettre… au sujet de la reprise du Synode chaldéen (1866), Origine della missione dei pp. Cappuccini in Mesopotamia.

Casanoves i Bertran, Narcís

3 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, febrer 1747 – la Vinyavella, Esparreguera, Baix Llobregat, 1 abril 1799)

Compositor. Monjo benedictí, estudià a l’Escolania de Montserrat i professà en aquell monestir a 16 anys; on fou organista i un dels intèrprets més notables de la seva època.

Compongué música sacra, destinada principalment als oficis del monestir. El seu estil revela una influència italiana evident, pròpia de l’època, així com una devoció profunda.

En el Magnificat, per a cor i orquestra, uneix la salmòdia gregoriana, conductora del cor, amb les intervencions brillants del solista, que imita les improvisacions i corals del cant gregorià.

Cabanyes i Ballester, Joaquim de

5 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 20 agost 1799 – Madrid, 3 desembre 1876)

Pintor, militar i col·leccionista d’art. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Manuel.

Conreà el paisatge, moltes vegades a l’aquarel·la, i pintà, sobretot, motius de Mallorca i de Vilanova i la Geltrú. Moltes de les seves obres foren executades sobre taula. A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable col·lecció de les seves obres.

Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Bastús i Carrera, Vicenç Joaquim

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà, 1799 – Barcelona, 3 abril 1873)

(o Joaquim Vicenç)  Polígraf, filòleg i erudit. Va popularitzar els coneixements i les curiositats de l’arqueologia i de la història.

Entre les seves obres: Diccionario Històrico-Enciclopédico (1833), Curso de Arqueología. Tratado de Declamación (1843), Historia de los Templarios (1834), La sabiduria de las naciones (1862-67), Memorándum anual y perpetuo de todos los acontecimientos naturales o extraordinarios, históricos, civiles, etc. (1855-56).

Censor reial a Catalunya (1836) i censor de teatres des del 1853, col·laborà a la premsa barcelonina i fou director d’“El Guardia Nacional”.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1835), de l’Arcàdia de Roma (amb el nom d’Irenio Tespiano) i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor (1835).

Aimeric, Mateu

2 Respostes

(Bordils, Gironès, 27 febrer 1715 – Ferrara, Itàlia, 1799)

Filòsof, historiador i humanista. Jesuïta (1733), fou catedràtic de filosofia de la Universitat de Cervera i rector de diversos col·legis del seu orde.

És el representant més destacat de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que proposava una renovació de l’escolàstica. Arran de l’expulsió dels jesuïtes, s’instal·là a Itàlia.

De les seves obres sobresurten: Sistema Antiquonovum jesuiticae philosophia (1747), De vita et mort lingua latinae (1780) i una Historia geográfica y natural de Cataluña (1767).