Arxiu d'etiquetes: 1790

Duana Nova

(Barcelona, 1790 – 1792)

Edifici. Projectat i construït al pla de Palau per Miguel de Roncali, potser amb la participació de Josep Ivern, a qui algun contemporani atribuí la paternitat absoluta de l’obra.

Té planta rectangular, pati emporxat classicitzant, quatre façanes de pedra i estuc decorades amb pilastres i columnes d’estuc negre adossades al mur; la cornissa, de marbre blanc, amb uns grans gerros decoratius, corona el conjunt, que té un cert aire encara rococó.

L’interior conserva diverses sales decorades amb pintures al·lusives al comerç barceloní i temes mitològics i relatius a don Quixot; les de la sala d’actes, obra de Pere Pau Muntanya, són una glorificació de Carles III de Borbó.

El 1902 esdevingué seu del govern civil de la província.

Cermeño y Paredes, Pedro Martín

(Melilla, 26 març 1722 – A Corunya, Galícia, 15 desembre 1790)

Enginyer militar. Projectà l’església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta (1753), la seu nova de Lleida (1760), el pont ja desaparegut de Molins de Rei (1765) i completà la urbanització de la Rambla de Barcelona (1776-78).

El 1770, essent mariscal de camp, arribà a Mallorca per ajudar a la defensa de l’illa.

Hom ha confós la seva activitat amb la del seu probable germà Juan Martín Cermeño.

Casals i d’Echauz, Bonaventura

(Barcelona, 30 octubre 1790 – després 1863)

Metge. Membre de la Real Academia de Medicina Práctica, fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya (1820). Inspector general durant l’epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca.

Per les activitats polítiques com a membre del partit liberal, emigrà a Arequipa (Perú), on exercí l’homeopatia.

Ideà el casalímetre, màquina pneumàtica per comprovar les teories de la inflamació, i el casalimagnes, per detectar fluids nerviosos.

Publicà La única anatomía fisiológico-patológica fundada en un nuevo método de explorar el cuerpo humano, o la filosofía de la organización descubierta por D. Buenaventura Casals (1864).

Boy, Jaume

(Torí, Itàlia, 1790 – Barcelona, 1847)

Escriptor, erudit i comerciant de família catalana. Fou cònsol de Sardenya a Palma de Mallorca (1832-35) i a Barcelona (1835-45). Parlava onze idiomes.

És autor d’un Diccionario teórico-práctico, histórico y geográfico del comercio (4 volums, 1839-40), patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud (1839).

Balvey i Parés, Tomàs

(Cardedeu, Vallès Oriental, 24 setembre 1790 – Barcelona, 22 novembre 1852)

Químic i farmacèutic. Descendent d’una família d’apotecaris de Cardedeu.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i autor de diverses monografies científiques.

La família de Balvey llegà a Cardedeu l’arxiu, la biblioteca i una col·lecció de pots procedents de la farmàcia, amb que s’ha constituït el Museu Municipal Balvey.

Badals, Francesc

(Castellfollit de Riubregós, Anoia, 1790 – segle XIX)

Guerriller reialista, anomenat Romanillos.

Ollaire d’ofici, durant el trienni constitucional (1820-23), actuà per terres de la Segarra, la Noguera i Anoia. Participà en l’assalt de la Seu d’Urgell (agost 1822), en la defensa de Castellfollit de Riubregós i fou derrotat en la defensa de Balaguer.

Acusat d’indisciplina, fou empresonat fins que l’alliberaren els francesos.