(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Palma.
És autor de diverses obres professionals.
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1790)
Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Palma.
És autor de diverses obres professionals.
(Prada, Conflent, 1790 – París, França, 1840)
Militar. Estudià a París. Lluità a Rússia (1812), a Waterloo (1815) i a Algèria (1830).
El 1831 capturà a Nimes el bandoler absolutista Trestaillons.
Fou cavaller (1830) i oficial (1836) de la Légion d’Honneur.
Onofre de Gispert i Boix (Catalunya Nord, segle XVIII – Perpinyà, 1757) Magistrat. Pare de:
Antoni de Gispert (Rosselló, segle XVIII – Perpinyà, vers 1790) Magistrat. Pare de:
Josep de Gispert i Dulçat (Rosselló, segle XVIII – segle XIX) Magistrat. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence… i unes Observations sur la logique (1807).
(Palma de Mallorca, 1725 – 1790)
Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (1779).
És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època.
(València, 1 juliol 1790 – 6 maig 1835)
Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín.
De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.
(Alcanyís, Aragó, 10 juny 1790 – Miranda de Ebro, Castella, 6 abril 1835)
Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Durant la Primera Guerra Carlina (1833-39) formà, amb les forces de Ramon Cabrera i les de Quilez, el principal nucli carlí del Baix Aragó i el Maestrat, del qual assolí el comandament com a oficial de major graduació (coronel).
Fou derrotat, però, a l’acció de Maials (10 abril 1834) i, en traslladar-se a Navarra, fou detingut i afusellat pels liberals.
(Palma de Mallorca, 14 gener 1790 – Madrid, 10 desembre 1846)
Metge militar. El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina (1839) i director general de sanitat militar.
Escriví uns Elementos de terapéutica y materia médica (segona edició el 1825).
(Estagell, Rosselló, 10 maig 1790 – Rio de Janeiro, Brasil, 27 novembre 1855)
Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral.
A més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).
(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)
Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.
Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.
(Ceuta, 1790 – Madrid, 15 octubre 1853)
Militar d’origen català. Participà en la primera guerra Carlina (1833-40). Fou ministre de la guerra (1838-39), durant la regència de Maria Cristina i sota la presidència d’Evaristo Pérez de Castro.
Durant la seva gestió es produí el tractat de Bergara que posava terme a la primera guerra Carlina al nord. Per aquest motiu li fou concedit el títol de comte de Bergara.