Arxiu d'etiquetes: 1787

Jubany i Carreres, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1787 – 11 juny 1852)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Durant la presa de Tarragona pels francesos (1811) fou fet presoner i deportat a França, on s’establí fins al 1851, després tornà definitivament a Barcelona.

Conreà, especialment, el gènere del retrat, de la natura morta (flors) i del paisatge.

Foren germans seus:

Llorenç Jubany i Carreres  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Gravador de medalles.

Miquel Jubany i Carreres  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Gravador de medalles.

Guixà i Alsina, Celdoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)

Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).

Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).

Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.

Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.

Gener i Bohigas, Tomàs

Deixa un comentari

(Calella, Maresme, 13 març 1787 – Matanzas, Cuba, 15 agost 1835)

Polític liberal. Féu estudis de pilot a Barcelona.

De molt jove va emigrar a Cuba, i després de la Constitució de 1820 va ésser elegir diputat per la província de l’Havana (1822-23), on votà per la regència.

El 1823 les autoritats espanyoles el perseguiren per liberal i hagué de refugiar-se als EUA. Retornà a Cuba el 1832 emparat en una amnistia. Va lluitar per l’abolició de l’esclavitud i per defensar el dret de Cuba a tenir representació a les Corts espanyoles.

És autor de Bancos de los Estados Unidos.

Gaseta de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)

Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.

Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.

Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

Feliu i Utset, Jacint

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 13 desembre 1787 – Barcelona, 25 març 1867)

Escolapi i matemàtic. Fugí a Mallorca en produir-se l’entrada de les tropes napoleòniques el 1808.

Fou professor de matemàtiques en diverses escoles militars. Actuà com a comissari apostòlic de les Escoles Pies per a l’estat espanyol (1846-67).

És autor de textos de matemàtiques i geometria per a usos docents, com un Tratado elemental de matemática (1841-48) i unes Tablas de logarítmos (1847).

Català i Murall, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1787 – 1821)

Pedagog. Trinitari calçat, secularitzat el 1820; fou l’impulsor i el director de l’Acadèmia Cívica i Gratuïta de Barcelona, que disposava també d’escoles especials per a cecs i sords-muts, on introduí el mètode d’ensenyament mutu, imitació dels de Bell i de Lancaster.

Publicà un Manual práctico o compendio del método de enseñanza mutua i un altre manual ajustat a l’ensenyament mutu dels soldats.

Morí durant la pesta del 1821, i la seva obra restà interrompuda.

Bivern, Maria Àngela

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – Palol d’Onyar, Gironès, 1845)

Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant.

Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.

Meer i Kindelán, Ramon de

5 Respostes

(Barcelona, 11 gener 1787 – Madrid, 5 novembre 1869)

Militar i baró de Meer. Liberal, fou nomenat capità general de Catalunya (1837), i mostrà de bon principi la seva tendència favorable als elements moderats. Fou combatut pels membres progressistes de la Diputació.

Comandà les forces armades reialistes de la primera guerra carlina i, després de la pèrdua de Berga, promogué la creació d’un Consell Superior Central de Catalunya (agost 1837). Durant les eleccions d’octubre, a causa de l’agitació del Principat, declarà l’estat de setge (setembre 1837); ocupà Barcelona el 14 d’octubre, episodi que representà el triomf del partit moderat i la seva candidatura.