Arxiu d'etiquetes: 1787

Castelló i Amat, Vicent

(València, 1787 – 1860)

Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV de Borbó per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi.

Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l’escola de l’Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se’n guarden obres, d’altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars.

Fou el pare de:

Antoni Castelló i Gonzalez  (València, segle XIX)  Pintor.

Vicent Castelló i González  (València, 1812 – 1872)  Pintor. 

Berni i Català, Josep

(València, 4 febrer 1712 – 5 febrer 1787)

Jurista. Germà de Joan Baptista. Es doctorà en lleis el 1735, i exercí d’advocat a València i a Madrid. Treballà en l’estudi del dret de Castella, vigent al País Valencià des del 1714. Fundador del Col·legi d’Advocats de València, en fou secretari el 1762-63.

Publicà obres de deontologia i de pràctica forense (El abogado instruido, 1738; Manual de testar, 1739; Privilegios, gracias y prerrogativas de los abogados españoles, 1764) i diversos llibres sobre la legislació castellana, com les dues edicions comentades de les Partidas (1758-67). Féu la traducció castellana de les Trobes de mossèn Febrer, amb notes de caràcter erudit, que no es publicà.

Bauçà, Joan Amadeu

(Petra, Mallorca, 1727 – Palma de Mallorca, 1787)

Erudit i predicador. Professà l’any 1744 en el terç orde franciscà, del qual fou visitador.

Escriví un Exercici de la Santa Creu (1774), algunes poesies en català i obres de caràcter religiós en castellà. La seva obra restà inèdita.

Batlle, Pere

(Perpinyà, 1787 – 1863)

Poeta en llengua francesa. Estigué amb les tropes franceses a Barcelona, on començà a escriure els primers poemes. Residí pràcticament sempre a Perpinyà.

Col·laborà al “Publicateur” amb odes, balades i epístoles, inspirades en els paisatges pirinencs.

Balanda i Sicart, Josep

(Perpinyà, 1721 – 1787)

Jurisconsult, professor i literat. Escriví Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà (1772?), obra que formalment pot considerar-se pertanyent al neoclassicisme francès.

Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca

(Palma de Mallorca, 1787 – 1800)

Institució. Creada per la Societat d’Amics del País de Mallorca amb la finalitat d’observar i estudiar les malalties esporàdiques, endèmiques i epidèmiques i alhora de fer recerca sobre temes d’història natural i medicina.

La seva documentació es guarda a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca, entitat fundada l’any 1831 i encara vigent.

Coll i Llopis, Sebastià

(Barcelona, 1731 – 1787)

Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Assolí una gran fama com a orador sagrat.

Abadal i Casamitjana, Joaquim

(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)

Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.

Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX)  Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.

Marcè, Cristòfol

(Barcelona, 1787 – 1857)

Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.

Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l’oratòria sagrada des del segle XVI.

Julià i Julià, Benet

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 3 febrer 1727 – Montserrat, Bages, 5 desembre 1787)

(o Benet Julià i Ros)  Músic i frare benedictí. Deixeble de Benet Esteve a l’Escolania de Montserrat.

Ingressà al monestir el 1745. Fou nomenat organista del monestir a partir del 1754.

Compongué obres per a instruments de teclat, una sonata per a clarins i obres religioses per a doble cor i orquestra.