(Xàtiva, Costera, 4 febrer 1765 – 22 setembre 1809)
Matemàtic i astrònom d’origen francès. Germà d’Esteve. Estudià a París i col·laborà amb Pierre Méchain, Jean-Baptiste Biot i Francesc Aragó en la mesura d’angles de meridià.
Publicà treballs sobre astronomia, càlcul integral i diferencial i sobre funcions logarítmiques i exponencials.
(Palma de Mallorca, 1697 – 1765)
Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.
Fou el pare de Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta.
(Palma de Mallorca, 2 novembre 1765 – Madrid, 17 juny 1844)
Militar, polític i marquès d’Alòs. Ministre de Guerra i de Marina (1819-20), el 1825 fou nomenat capità general de les Balears, càrrec del qual fou destituït el 1828 per les denúncies a Ferran VII de Borbó per part d’elements de la noblesa i d’alguns eclesiàstics locals.
Fou nomenat posteriorment conseller de guerra.
(Vigo, Pontevedra, Galícia, 4 octubre 1765 – Lujan, Argentina, 19 maig 1819)
Militar. Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra.
Amb un centenar d’homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d’Aragó. El 1814 fou nomenat governador militar de Tortosa.
Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile.
El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d’un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis.
(Sedan, Xampanya, França, 17 novembre 1765 – Courcelles, França, 25 setembre 1840)
Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau. Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres.
Cooperà amb Suchet en l’ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811).
Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.
(Barcelona, 1765 – segle XIX)
Jurista i científic. Estudià lleis a Alcalá de Henares.
Fou professor de matemàtiques i meteorologia a l’Observatori de Madrid. Des del 1971, fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona.
Entre els seus treballs destaquen dos tractats de meteorologia i l’adaptació al castellà d’una obra de Montesquieu: Observaciones sobre el espíritu de las leyes (1787).
(Mataró, Maresme, 1765 – Catalunya, 1839)
Eclesiàstic. Fou canonge de la col·legiata de Ponts.
Durant la invasió napoleònica organitzà un curiosíssim cos militar de defensa, anomenat la Croada i format exclussivament per religiosos i eclesiàstics, revelador d’un especial disposició semblant a la de les denominades guerres santes. Més tard fou canonge de Vic.
Publicà una obra sobre la inquisició (1814) i una altra sobre el govern constitucional espanyol (1827).
(Barcelona, 1683 – Valls, Alt Camp, 1765)
Escultor. Fill de Lluís Bonifaç “el Vell”, fou deixeble de Llàtzer (I) Tremulles.
El 1705 treballà a Valls. Residí uns anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre altres retaules, treballà en el de Sant Marc (1720) i en el de la Candela (1722), que executà només en part.
El 1721 anà a Escaladei, on féu diverses obres; el 1735 havia fet el retaule de les Ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols.
Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuaren i acreditaren els seus néts Francesc i Lluís Bonifaç i Massó.
(Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)
Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres, i la creació de l’Acadèmia d’Agricultura (1763), de poca durada. Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’urbanització.
Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III de Borbó sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia (1763).
Fou el pare de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.
(Cistella, Alt Empordà, vers 1765 – Girona, 1847)
Escriptor. Canonge de Girona, publicà manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona.
Entre altres obres: Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any (1836), Meditacions per cada dia de l’any (1844), Manual de piadoses meditacions (1834, 1856), Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima (1836), representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX i Breu catecisme de doctrina religiosa i católica (1841, 1861), Breu instrucció religiosa per los pagesos o gent del camp (1841), Exercicis espirituals… (1843).
D’ideologia carlina, durant la Primera Guerra Carlina tingué algun litigi amb el govern liberal de Girona.
Dades dels Països Catalans 