Arxiu d'etiquetes: 1764

Ximeno i Sorlí, Vicent

4 Respostes

(València, 25 setembre 1691 – 8 agost 1764)

Bibliògraf i erudit. Doctor en teologia, fou ordenat prevere, i tingué benifets a la catedral i l’hospital de València.

Escriví Constituciones de la real cofadría de la Santísima Virgen, Noticias constantes de la santidad y doctrina de san Eutropio, Relación verdadera de los terremotos padecidos en el reino de Valencia desde 23 marzo de 1748 i Anticipados anuncios del culto del corazón de Jesús.

Però la seva obra més remarcable és el repertori biobibliogràfic Escritores del reino de Valencia (1747-49), posteriorment completat per Just Pastor Fuster en la seva Biblioteca valenciana (1827-30).

Sanxo -pintors-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – segle XIX)

(o Sancho) Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – 1784)  Pintor. Deixeble de Pere Joan Ferrer, l’estil del qual seguí amb tanta fidelitat que es fa difícil d’individualitzar-ne les obres. És conegut amb el sobrenom de Bracet o Maneta pel fet que li mancava la mà dreta. Es dedicà principalment a la pintura religiosa (L’arcàngel Sant Rafael acompanyant Tobies, església de Montsió, a Palma de Mallorca). Fou el pare de:

Salvador Sanxo i Ventaiol  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1764)  Pintor. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de:

Salvador (II) Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1811)  Pintor. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l’església d’Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller.

Robles, Andreu

Deixa un comentari

(Carcaixent, Ribera Alta, 1684 – València, 1764)

Arquitecte i escultor. Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca.

El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major, treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València. Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent.

Richarte i Escámez, Antoni

Deixa un comentari

(Iecla, Múrcia, 1690 – València, 1764)

Pintor. Establert a València, es dedicà principalment a la pintura religiosa i pintà nombrosos estendards per a les confraries de la ciutat.

Entre les seves obres cal esmentar El trànsit de la Verge i Heliodor expulsat del temple, pintades per a l’església de Sant Domènec de València; Sant Andreu i Sant Bernat, per a l’església de Sant Martí de la mateixa ciutat; les del retaule de l’església d’Almenara, les del retaule del Roser de Santa Maria de Sagunt (1730), les del presbiteri de Godella i les del sagrari de la parròquia de Xest.

Quer i Martínez, Josep

1 Resposta

(Perpinyà, 26 gener 1695 – Madrid, 19 març 1764)

Botànic. Conreà les ciències naturals, especialment la botànica, i cursà alhora la carrera de cirurgia.

Viatjà per Itàlia, les costes d’Àfrica i la península Ibèrica, on recollí una gran quantitat de plantes, que després serviren per a la fundació del Jardí Botànic de Madrid, del qual fou el primer professor.

És autor de Flora española o historia de las plantas que se crían en España (Madrid, 1762-84), llibre on recull el material de la Flora matritense.

Fusell i Gil, Joaquim

Deixa un comentari

(València, 1764 – 1823)

Escriptor. Es llicencià en filosofia a la Universitat de València, on fou després bibliotecari i catedràtic de retòrica.

Publicà amb pseudònim un opuscle de crítica filosòfica.

Comeres, Manuel

Deixa un comentari

(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)

Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).

Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.

Carrera, Tomàs

2 Respostes

(Perpinyà, 11 febrer 1714 – 26 juny 1764)

Metge. Fill de Josep (I) Carrera. Fou rector de la universitat i degà del Col·legi de Medicina de Perpinyà.

És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló (1756).

Fou fill seu Josep (II) Carrera.

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Josep

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 4 juliol 1764 – 1813)

Marí i militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Pere. Provinent de Menorca desembarcà a València en els primers moments de l’alçament antinapoleònic i rebé l’encàrrec de dirigir una divisió destinada a l’auxili de Madrid.

Per l’abril de 1809 va ésser nomenat capità general interí de València, en substitució del comte de la Conquista, i exercí des d’aquest moment un poder dictatorial a la ciutat. Si bé les seves mesures foren encaminades a aconseguir la màxima eficiència en la lluita contra els francesos, la rigorositat amb què les aplicà fou la causa de la seva expulsió de la ciutat, després de la derrota del general Suchet al Baix Maestrat (agost 1810).

Cambriel, Francesc

Deixa un comentari

(la Tor de França, Fenolleda, 8 novembre 1764 – Meaux, França, 1850)

Alquimista. Havia estat fabricant de draps a Limós (Llenguadoc).

Traslladat a París, publicà un Cours de philosophie hermétique ou d’alchimie… (1843), compost, segons ell, per inspiració divina. L’obre suscità una sèrie d’articles al “Journal des Savants” (1851).