Arxiu d'etiquetes: 1737

Copons i de Copons -germans-

4 Respostes

Agustí de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – 1737)  Segon marquès de Moja. Fill i successor de Ramon de Copons i de Grimau. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada (1700). Gentilhome de cambra del rei, el 1702 lluità sota la bandera de Felip V de Borbó a Itàlia, on participà en la batalla de Luzzara. El 1718 fou elegit regidor del primer ajuntament borbònic de Barcelona. Es casà amb Gaietana d’Oms-Cabrera-Desbosc i de Sarriera i foren els pares de Josep de Copons i d’Oms.

Pere de Copons i de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 – Tarragona, 1753)  Prelat. Bisbe de Girona (1726-28) i arquebisbe de Tarragona (1728-53). Fou ardiaca i canonge de Barcelona i inquisidor de Catalunya. Va iniciar i fomentar la devoció al Sagrat Cor de Jesús. Destinà una part de les rendes als pobres, i convocà quatre concilis provincials.

Font, Pere -missioner franciscà-

Deixa un comentari

(Girona, 1737 – Sonora, Mèxic, 6 setembre 1781)

Missioner franciscà. El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona.

Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica.

Acompanyà el militar J.B. Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia (1776), de la qual escriví un Diario; féu també un mapa de la regió explorada.

Bastero i Lledó, Antoni de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1675 – Girona, 1737)

Filòleg. Doctor en filosofia i en drets civil i canònic. Fou canonge i sagristà major de la seu de Girona i examinador sinodal de la diòcesi. Residí a Roma (1709-24) on estudià els cançoners provençals.

És autor de l’obra La Crusca Provenzale (1724), estudi de la llengua, la literatura i els poetes de Provença, incloent-hi els catalans; d’una ortografia comparada del provençal i l’italià; d’una llista de paraules provençals manllevades als trobadors pels antics escriptors toscans.

Deixà, a més, uns quaranta volums manuscrits, avui repartits entre les biblioteques de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Universitat de Barcelona, com una gramàtica catalana, una Història de la llengua catalana, i d’una Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català.

El 1729 ingressà a l’acadèmia barcelonina que després fou anomenada de Bones Lletres.