(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
(València, 1729 – Roma, Itàlia, 1808)
Musicòleg i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1745 i amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) es traslladà a Roma, on residí fins a la mort, llevat del període 1798-1801, en què visqué a València.
Es dedicà a les matemàtiques, a la filosofia i a la música. Escriví Dell’origene della musica (1774), obra que suscità una forta polèmica amb G.B. Martini.
Fou el portaveu de les doctrines estètiques de Rousseau a Itàlia i influí en l’evolució del romanticisme musical.
(Barcelona, 1729 – 1791)
Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).
Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.
(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)
Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).
Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.
(Sant Martí de Maldà, Urgell, 25 gener 1729 – Tarragona, 16 novembre 1794)
Arqueòleg i erudit. Canonge de la seu de Tarragona (1746), arxiver de la catedral i vicari general en diverses ocasions.
Dirigí moltes excavacions i aconseguí una bona col·lecció numismàtica, que llegà, juntament amb la seva notable biblioteca de 4.000 volums, al convent de Sant Francesc.
Escriví una Disertación sobre los tiestos y barros antiguos de Tarragona, com també molt material per a la realització d’un diccionari d’autors catalans.
Té un gran interès la seva correspondència amb el seu germà Llorenç Foguet, jesuïta, expulsat a Bolonya, i, des del 1785, amb Bartomeu Pou.
(Barcelona, 1675 – 1729)
Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III.
Hagué d’exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725.
Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum… (1707).
(Terrassa, Vallès Occidental, 1674 – Escornalbou, Baix Camp, 1729)
Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d’Escornalbou (1702).
Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles III fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d’altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l’any 1723.
De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l’Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l’abast a Escornalbou.
(Barcelona, 1729 – )
Societat. Fou creada per iniciativa de Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada, i com a prolongació de l’Acadèmia Desconfiada, que de fet havia deixat d’existir l’any 1703. Adoptà el nom actual el 1752 i es proposà especialment l’estudi de la història, la literatura i la llengua catalanes. Les seves “Memòries” es començaren a publicar el 1756.
Del 1807 al 1815 es van interrompre les activitats a causa de la invasió de les tropes napoleòniques: del 1824 al 1833 fou clausurada per Ferran VII de Borbó. A partir del 1833 dugué a terme una gran activitat i s’incorporà al moviment de la Renaixença.
L’any 1885 redactà els estatuts pels quals continua regint-se actualment, i el 1901 aparegué el primer número del seu “Butlletí”. Sofrí una altra interrupció de les activitats durant la guerra civil (1936-39).
Enllaç web: Acadèmia de Bones Lletres
Dades dels Països Catalans 