(Palma de Mallorca, 1654 – Sóller, Mallorca, 1726)
Religiós franciscà. Escriví una Crónica (1721) sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita.
Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa.
(Barcelona, 1726 – 1788)
Botànic i quart marquès de Ciutadilla.
Féu dessecat l’estany de Bellcaire.
Interessat per la botànica, cedí a la ciutat de Barcelona, en morir, terrenys per a la creació d’un jardí botànic.
(Saragossa, Aragó, 1709 – Cervera, Segarra, 22 gener 1757)
Impressor. Aprengué l’ofici a Madrid, a la impremta del seu oncle Marín. Cridat per la universitat de Cervera, es féu càrrec de la impremta, ajudat pel seu germà Joaquín, com a aprenent, del 1735 fins a la seva mort, llevat de 1749-54, que estigué a Madrid. Arrendà la impremta de Cervera a Josep Barber. A Madrid el substituí el seu germà Joaquín.
A la mort de Manuel, la impremta de Cervera fou continuada per la seva vídua, Maria Antònia Cous i Benedicto -que signava Mara Antonia Ibarra-, i, a la mort d’aquesta (1770), per la seva filla Antònia Ibarra i Cous, fins al 1788.
Les obres impreses per la família Ibarra són d’una notable dignitat. El primer llibre imprès per Manuel fou l’Heroica vida de D. Francisco de Queralt (1736), de Miquel Conill.
El seu germà fou Joaquín Ibarra y Marín (Saragossa, Aragó, 1726 – Madrid, 1785) Impressor. Ajudà al seu germà a la impremta de la Universitat de Cervera, fins al 1754 en què s’anà a Madrid a fer-se càrrec de l’altra impremta que tenia el seu germà, i hi establí una de les impremtes més importants del moment.
(Pamplona, Navarra, 1726 – Carabanchel, Madrid, 19 agost 1793)
Militar, comte d’El Asalto i marquès de Grigny.
Després de lluitar a l’Havana per Carles III de Borbó, passà a Catalunya, on fou nomenat protector i president (1776) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fou capità general de Catalunya (1778-84 i 1784-89), es preocupà de la urbanització del Raval, entre la Rambla i la muralla de la banda de Montjuïc, i hi féu obrir l’anomenat carrer Nou de la Rambla, d’una amplada excepcional, dit del comte d’El Asalto en honor seu.
Féu reconstruir el Teatre de la Santa Creu, incendiat (1787), inaugurat el 1788 amb el sainet al·lusiu al fet El café de Barcelona, de Ramón de la Cruz.
La seva imprevisió davant els Rebomboris del pa, que l’obligaren a refugiar-se a la Ciutadella, i el fet de reprimir-los d’una manera vacil·lant, en motivaren la destitució.
(Manlleu, Osona, 1642 – Barcelona, 1726)
Impressor. Primer membre de la família.
Actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647.
Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicia al seu taller, aviat fou ajudat per seu fill Rafael Figueró i Jolis.
(Vic, Osona, juny 1663 – Cadaqués, Alt Empordà, 6 novembre 1726)
Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d’Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català.
També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres.
És un exemple típic del barroc exuberant de principis del segle XVIII.
Fou el pare del també escultor i arquitecte Pere Costa i Cases.
(Barcelona, 1653 – Madrid, 9 octubre 1726)
Jurista i polític filipista. Va ésser fiscal a l’Audiència de Catalunya el 1701 i després magistrat del criminal des del 1702 fins al 1705.
Quan les tropes de l’arxiduc entraren a Barcelona marxà a Castella, on Felip V el féu ministre del Consejo de Castilla. Tornà a Catalunya amb l’exèrcit borbònic, com a assessor civil del duc de Pópuli i després del duc de Berwick.
Destituí l’abat de Montserrat i l’empresonà, i desterrà el de Santes Creus el 1713. Formà part de la Junta de Justicia y Gobierno del Principat i féu, com també José Patiño, un informe sobre les característiques de Catalunya per tal d’adaptar-hi el règim de monarquia absoluta.
El seu fou la base del Decret de Nova Planta, si bé era contrari al trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera.
Ametller tornà després a Madrid, on continuà essent membre del Consejo de Castilla, fins a la seva mort.
Fou el pare d’Oleguer d’Ametller i Pescio.
Dades dels Països Catalans 