Pere Gener (Barcelona, segle XV – segle XVI) Marí. El 1511 fou nomenat capità de les tres galeres armades per la ciutat per combatre els corsaris africans.
Pere Gener (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1713 – 1784) Jurisconsult. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.
(Sardenya, Itàlia, segle XVIII)
Títol, concedit el 1713 per l’emperador Carles III a Miquel de Cervelló i de Castellví (Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII) Fill de Bernadí Maties de Cervelló i Piccolomini di Siena.
Fou procurador del regne de Sardenya per Felip V de Borbó, que li atorgà el títol de marquès de Conquestes (1704).
(Barcelona, segle XVII – 1713)
Eclesiàstic i poeta. Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró, i germà de Joan.
Fou canonge de la seu d’Urgell. Membre de l’Acadèmia Desconfiada (1700), més tard ho fou de la de Bones Lletres.
Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V de Borbó i la seva muller (1701).
(Catalunya, 1602 – 1713)
Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya.
S’hi troben les ordinacions i modificacions dels estatuts del braç i les signatures de tots els membres, així com les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris.
És a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 22 juny 1713)
Acord secret, signat a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg, representant de les forces de Carles III, i el marquès de Grimaldi, cap de l’exèrcit de Felip V de Borbó.
D’acord amb els termes del tractat d’Utrecht, establia l’evacuació de les tropes austriacistes del Principat, Mallorca i Eivissa i el lliurament de Barcelona o Tarragona a les tropes borbòniques com a garantia.
El conveni va significar l’abandó dels catalans a la seva sort per part de les forces aliades, com també la pèrdua de Tarragona i reduïa dràsticament les possibilitats de resistència dels catalans, els quals decidiren continuar sols la guerra contra Felip V.
(Catalunya, 1411 – 1713)
Dietari on figuren els esdeveniments de caràcter militar, polític o religiós més importants per al Principat de Catalunya i més significatius de la vida ciutadana de Barcelona o de la generalitat.
L’autor fou, teòricament, l’escrivà major de la diputació del general, bé que sovint en tingué cura un dels ajudants de l’escrivania, com en el cas de Jaume Safont. En algunes ocasions els autors afegiren al text observacions personals i dibuixos al·lusius als fets comentats.
Les anotacions van agrupades per triennis, que comencen el primer d’agost i acaben el 31 de juliol. La sèrie comprèn 109 volums, del 1411 al 1711 (els posteriors foren destruïts a l’època borbònica), i 40 volums de minutes o esborranys amb notes del 1611 al 1713.
Ha estat editat fragmentàriament per Josep Coroleu (1888), que en féu un resum en castellà fins el 1598, i per l’Associació de Bibliòfils (1950), amb transcripció i comentari de Marina Mitjà, que contés la part de Jaume Safont (1454-72).
L’Institut d’Estudis Catalans n’havia començat una edició crítica comentada, però els plecs tirats foren destruïts el 1939.
L’Arxiu de la Corona d’Aragó n’ha emprès una col·lecció completa dins la “Colección de Documentos Inéditos”, de la qual han estat publicats dos volums: el primer fins el 1458 i el segon fins el 1512.
(Barcelona, 1713)
Opuscle polític. Basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip V de Borbó.
Fou reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897.
(Barcelona, 1702 – 1713)
Suposat tribunal de la ciutat durant l’època de la guerra de Successió.
Era presidit per frares i caps de revolta, amb missió de posat els sospitosos de desafecció política a les mans d’una companyia de Matadors.
És una mala interpretació de la Companyia de la Quietud, creada el 1713 a la Barcelona austriacista, en forma secreta, per tal de suplir l’exercici de la justícia, abandonada justament quan les contingències finals de la guerra la feien més necessària.
(Barcelona, 1713 – 1714)
Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V de Borbó, per restablir l’orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc Carles III.
El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità.
La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència, els Matadors).
(Cervera, Segarra, 13 juny 1713)
Reunió celebrada a les acaballes de la guerra de Successió, entre el comte de Königsegg (pels austriacistes) i el marquès de Grimaldi (pels filipistes), amb assistència dels comissaris anglesos, per tal de preparar l’armistici durant l’evacuació de les tropes estrangeres, tal com era decidida a Utrecht, i d’establir la forma de lliurar Barcelona i Tarragona, tot respectant i els béns i les honors dels austriacistes i mantenint les llibertats catalanes, condició, aquesta, que féu fracassar la conferència.
Dades dels Països Catalans 