(Figueres, Alt Empordà, 1647 – Madrid, 1713)
Missioner dominicà. Doctor en dret canònic a la Universitat de Lleida (1671), ingressà posteriorment al convent de Predicadors de Barcelona.
El 1678 es traslladà, com a missioner, a Filipines, on fou consultor de l’arquebisbe Pardo de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa. Restà a Barcelona com a predicador i més tard passà a Madrid.
Va escriure memorials i apologies.
(Barcelona, 25 juliol 1713 – 11 setembre 1714)
Nom amb el qual és conegut, en la historiografia internacional especialment, el setge que patí la ciutat per les tropes de Felip V de Borbó i que culminà l’Onze de Setembre.
Fou la darrera operació militar de la Guerra de Successió. Va enfrontar els defensors de la ciutat, compostos per la Coronela, l’exèrcit regular català i els ciutadans, sense exèrcits estrangers, contra els exèrcits de Felip V dirigides primer pel duc de Pópoli i després de l’entrada de l’exèrcit francès el comandament passà al duc de Berwick.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Barcelona, 7 agost 1713)
Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d’Asprer i Palós.
Prengué part en la guerra de Successió des de l’atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona.
La seva família s’exilià el 1714 a Viena.
(Roda de Ter, Osona, 28 maig 1658 – Vic, Osona, 2 novembre 1713)
“Bac de Roda” Polític austriacista i guerriller. Hereu per matrimoni de la masia del Bac de Roda (Osona). Pertanyia a la petita noblesa propietària rural vigatana. Fou un dels vuit personatges que amb llur signatura donaren a Domènec Perera i a Antoni de Peguera el caràcter de delegats oficials de Catalunya per a signar el pacte de Gènova (1705) amb les potències aliades.
Durant la guerra de Successió fustigà les guarnicions i l’exèrcit borbònic a la plana de Vic i al Lluçanès, participà en la defensa de Montjuïc (1705) i en la de Barcelona d’uns quants anys després, com a coronel de fusellers. El 1710, com a membre del senat, fou destinat a la plana de Vic per mobilitzar noves milícies voluntàries.
Abandonada Catalunya pels seus aliats, continuà la resistència. En arribar el general borbònic Bracamonte a Vic (agost 1713), malgrat la promesa d’amnistia, continuà lluitant a la muntanya durant uns quants dies i llicencià, després, les tropes. Es refugià aleshores al seu predi de mas Colom (Roda de Ter), però fou denunciat, detingut i penjat sense procés.
La seva personalitat adquirí ben aviat un gran ressò popular, que ha recollit el cançoner català, i literari. Una cançó popular Cançó de Bac de Roda, recollida per Milà i Fontanals (1882) i un drama Bac de Roda (1868) de Francesc Pelagi Briz recorden i exalcen la popularitat d’aquest personatge.
(Madrid, 23 setembre 1713 – Villaviciosa de Odón, Madrid, 10 agost 1759)
Rei d’Espanya (1746-59). Tercer fill de Felip V de Borbó i de la seva primera muller Maria Lluïsa de Savoia. Contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal (1729). Durant el seu regnat fou capità general de Catalunya el marquès de La Mina, Santiago Miguel de Guzmán, creador del barri de la Barceloneta.
Fou autoritzada (1756) la Companyia de Comerç de Barcelona, que obrí el camí del comerç americà als catalans per primera vegada, i l’establiment (1758) de la Junta de Comerç de Barcelona. Fou denegada, per contra, al principi del regnat, la sol·licitud de retornar la Universitat de Cervera a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 