Llupià i d’Agulló-Pinós, Josep de

(Barcelona, segle XVII – 1713)

Eclesiàstic i poeta. Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró, i germà de Joan.

Fou canonge de la seu d’Urgell. Membre de l’Acadèmia Desconfiada (1700), més tard ho fou de la de Bones Lletres.

Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V de Borbó i la seva muller (1701).