Arxiu d'etiquetes: 1705

Gibert -varis bio-

2 Respostes

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert  (País Valencià, 1674 – València, 1705)  Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert  (Palma de Mallorca, 1931 – ? )  Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomàs

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, 21 desembre 1646 – Estremoz, Portugal, 29 juny 1705)

Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada.

Alentorn, marquesat d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial creat el 1705 per l’arxiduc Carles d’Àustria al seu partidari Miquel-Antoni d’Alentorn Pinós i de Rocabertí, únic titular.

Guàrdia Catalana, Reial -1705/1714-

9 Respostes

(Barcelona, 15 novembre 1705 – 1714)

Regiment regular d’infanteria creat per l’arxiduc Carles III.

Fins al 1707 fou comandat per Antoni de Peguera i d’Aimeric i després fins a la seva extinció, per Antoni de Meca i de Cardona, segon marquès de Ciutadilla.

Participà activament en la defensa de Barcelona durant el setge del 1706, en la campanya d’Aragó i en les ocupacions de Madrid (1706 i 1710).

Gènova, pacte de -1705-

9 Respostes

(Gènova, Itàlia, 20 juny 1705)

Tractat entre els representants de Catalunya, Antoni de Peguera i d’Aimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe.

Aquest tractat segellava l’aliança de Catalunya amb Anglaterra pel qual aquesta nació es comprometia a desembarcar tropes per secundar l’alçament català a favor del rei-arxiduc Carles III.

Anglaterra es comprometia a fer respectar en tot cas les constitucions i les lleis de Catalunya.

Ferrussola, Pere

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1 agost 1705 – Ferrara, Itàlia, 24 maig 1771)

Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres.

Regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera.

Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.

cant dels ocells, El

2 Respostes

(Catalunya, 1705)

Cançó popular catalana. En la qual els diferents ocells celebren el naixement de Jesús.

La melodia, de caràcter melangiós, és escrita en tonalitat menor i té una extensió insòlita.

Una versió paròdica de caire polític fou impresa en fulls solts amb motiu de l’entrada a Barcelona del rei-arxiduc Carles III (1705).

Interpretada per Pau Casals per començar o acabar els concerts donats des de l’exili; ha estat considerada un símbol nacional.

Calderó, Miquel de

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XVII – 1705)

Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l’audiència, s’oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà.

Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V de Borbó i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles III, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó.

Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.

Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).