(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)
Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.
Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.
Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.
(València, després 1607 – 1670)
Poeta en català i castellà. Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655. Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví (1668) i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669.
Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època. Sembla que escriví també comèdies que foren representades.
Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces.
(València, 7 octubre 1670 – )
Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se’n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria.
El 1952 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Pallares. Disposà de bons tallers de torneria, d’electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc. i en tenien cura les filles de la caritat.
A partir del 1981 l’edifici és un institut d’ensenyament i alberga la Universitat Nacional d’Educació a Distància.
(els Banys d’Arles, Vallespir)
Petit fort quadrat, d’uns 70 o 80 m de costat, construït el 1670 per l’enginyer militar francès Saint-Hilaire i millorat per Vauban (1683) a l’indret d’una antiga torre de defensa medieval que havia estat construïda per Nunyó Sanç i que és citada el 1389 com a torre del Puig dels Banys. Fou derruïda el 1688.
És damunt de la població, a la dreta del riu de Montdony. Aquest poble fou anomenat durant un quant temps, per aquest motiu, el Fort dels Banys.
Isidre Ballester (Catalunya, 1637 – 1670) Pintor. Conreà la pintura d’inspiració religiosa. En 1665 féu una tela representant Sant Josep per al monestir de Santa Maria de l’Estany.
Joan Baptista Ballester (País Valencià, segle XVII) Metge que assolí gran prestigi. És autor d’un tractat de toxicologia.
Joaquim Ballester (País Valencià, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII) Gravador. S’establí a Madrid. Hi realitzà obres notables. Fou nomenat director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, el 1778.
Nicolau Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – 1702) Religiós mercenari. Exercí càrrecs públics i fou autor de diversos escrits religiosos en llatí i en castellà.
(Agullent, Vall d’Albaida, 5 octubre 1624 – València, 20 juliol 1670)
Predicador i poeta. Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri.
Autor del Sermó de la conquista de la molt insigne… ciutat de València (1666), de poesies en llatí i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció, deixà inèdits dos volums de sermons.
El 1671 la universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb composicions en llatí, castellà i català.
(València, 1670 – segle XVII)
Institució. Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercader i de Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l’Acadèmia del Parnàs.
Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios (1681).
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Catalunya, segle XVII – Escaladei ?, Priorat, 1670)
Escriptor cartoixà i prior d’Escaladei. Traduí del grec al llatí les obres de sant Dionís Areopagita. Acompanyà la versió de comentaris propis.
El 1654 i 1663 publicà estudis sobre l’esmentat sant.
(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)
(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.
Dades dels Països Catalans 