Arxiu d'etiquetes: 1642

Rizon, Joan Nolasc

(València, 1642 – 1700)

Frare mercedari i escriptor. Ingressà al convent de València (1655), on professà el 1658. Estudià a Salamanca i a la Universitat de València, on es graduà de doctor en teologia i fou professor de metafísica fins a la seva mort.

Tingué càrrecs importants dins l’orde: dues vegades comanador del convent de València, rector i regent d’estudis, definidor i provincial (1687). També fou diputat del Regne de València i examinador sinodal de l’arquebisbat.

És autor d’obres d’espiritualitat, impreses els anys 1684 i 1692, i d’altres escrits pastorals o de circumstàncies, com oracions fúnebres.

Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de

(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)

Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.

Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).

Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635)  Primer príncep de Maratea.

Camprodon i d’Armengol, Teresa de

(Perpinyà ?, 1642 – Perpinyà, 1662)

Patriota. Esposa de Francesc de Foix-Bearn. Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos.

El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n’obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà.

Bendicho i Embite, Vicent

(Elx, Baix Vinalopó, 1584 – Alacant, 14 abril 1642)

Historiador. Degà de la col·legiata d’Alacant.

Escriví, a base d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins al 1650.

Beltran i Peris, Miquel

(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)

Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.

L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.

Forques, batalla de les -1642-

(Lleida, Segrià, 7 octubre 1642)

Fet d’armes, durant la Guerra dels Segadors, ocorregut al lloc anomenat pla de les Forques.

L’exèrcit castellà del marquès de Leganés va topar amb el catalano-francès que comandava el mariscal de La Mothe.

Aquest pogué evitar, gràcies a la victòria assolida, que els castellans ocupessin Lleida.

Figueró i Delmunts, Rafael

(Manlleu, Osona, 1642 – Barcelona, 1726)

Impressor. Primer membre de la família.

Actuà com a estamper i impressor a Barcelona almenys des del 1647.

Casat amb una germana de l’estamper Joan Jolis, que s’inicia al seu taller, aviat fou ajudat per seu fill Rafael Figueró i Jolis.

Blanc i Mur, Joan

(Tortosa, Baix Ebre, 1642 – Reus, Baix Camp, 10 agost 1718)

Cronista. Religiós carmelità descalç (1661), fou professor de filosofia (1669) al col·legi carmelità de Lleida, del qual també fou rector (1676-79 i 1688-91), provincial de Catalunya (1658-88) i prior del convent de Barcelona.

És autor d’Annales de los carmelitas descalços de la provincia de San Joseph en el Principado de Cataluña (manuscrit), única font d’informació sobre la història de l’orde a Catalunya del 1586 al 1707.

Carles i Amat, Joan

(Monistrol de Montserrat, Bages, 1572 – 10 febrer 1642)

Escriptor i metge a València i després al monestir de Montserrat.

Escriví diverses obres mèdiques que van adquirir popularitat: Fructus medicinae (1623), Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza.

També va escriure Quatre-cents aforismes catalans (1636), que s’utilitzà durant molts anys per la lectura en les escoles, i Guitarra española i vandola, primer tractat sobre el tema.