Arxiu d'etiquetes: 1590

Santapau i Branciforte -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ponç de Santapau i Filingeri.

Antoni de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat príncep de Butera el 1563. Fou president i capità general de Sicília (1546) i cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort no deixà fills i fou succeït pel seu germà Francesc.

Maria Antònia de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  A la mort del seu germà Francesc heretà el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini. Muller de Girolamo Pietro Barrese, primer príncep de Pietraperzia, les seves possessions passaren a llurs descendents.

Francesc de Santapau i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1590)  Successor del seu germà Antoni. Fou també cavaller del Toisó d’Or. A la seva mort el principat de Butera, el marquesat de Militello i les baronies de Belmonte i Lentini passaren a la seva germana Maria Antònia. El marquesat de Licodia passà a la seva filla natural:

  • Ramil·la de Santapau (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Princesa de Palazzuolo. A la mort del seu pare rebé el marquesat de Licodia, el qual passà als seus descendents i del seu segon marit, Muzio Ruffo di Calabria, que es cognomenaren Ruffo di Calabria-Santapau.

Requena, Vicent

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, segle XVI – València, després 1590)

Pintor renaixentista. Probablement era germà de Gaspar Requena. Documentat del 1589 al 1590.

Pintà els retaules de Sant Jeroni, de Santa Anna i de la Concepció per a l’església de Sant Miquel dels Reis. Se li atribueixen altres obres pintades per a l’església de Sant Domènec, també a València.

També era bon retratista.

Dávila Álvarez de Toledo y Colonna, Antonio Sancho

Deixa un comentari

(Madrid, 1590 – València, 1666)

Militar. Marquès de Velada i de San Román. Fou governador d’Orà i de Milà (1643-46), on rebutjà la invasió del príncep Tomàs de Savoia (1645).

En 1664-66 fou lloctinent del Regne de València.

Bauçà i Maiols, Gregori

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1590 – València, 1656)

Pintor. Establert a València vers el 1620. Fou el deixeble més fidel de Francesc Ribalta.

Se li atribueixen diverses obres de temàtica religiosa, com La Resurrecció de Jesucrist, de l’església de Sant Andreu, i Sant Lluís Bertran, del temple de Sant Domènec.

Casanate i Alegre, Marc Antoni

Deixa un comentari

(Tarassona, Aragó, 1590 – Catalunya, 1658)

Escriptor i religiós carmelità. Nom amb què és conegut Marc Antoni Alegre i Casanate.

És autor de Paradisus Carmelitici decoris… (1639), obra de caràcter històric que fou censurada per la Sorbona i posada a l’Index, de Vida y encomios de san Prudencio, obispo de Tarazona, catálogo de sus obispos y de algunos sucesos notable de aquella ciudad (1626), i d’altres obres de caràcter històric i religiós.

Deixà inèdits uns comentaris morals i un martirologi carmelità.

Fenoll, Joan Esteve

Deixa un comentari

(Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)

Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic.

Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona.

Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat.

El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó.

Anglada y Sánchez, Pedro de Santiago

Deixa un comentari

(Sallent de Gàllego, Aragó, 5 març 1590 – Fonts, Aragó, 28 maig 1650)

Eclesiàstic. El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació (els agustins). Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona (1640-45).

En plena crisi política, ocasionada per la guerra dels Segadors, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida (1645-50) tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV; la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita pastoral.

Tant a Solsona com a Lleida es manifestà enemic del partit català i àdhuc amenaçà amb l’excomunió els que no acceptaven la sobirania de Felip IV.

Féu publicar unes Constituciones del sínode que celebrà a Lleida l’any 1646.

Amigó, Jaume

3 Respostes

(Ulldemolins, Priorat, 26 setembre 1518 – Barcelona, 1590)

Eclesiàstic i arquitecte. Rector de Tivissa (Ribera d’Ebre).

Gran coneixedor de l’arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona. En aquesta tasca col·laborà amb l’arquitecte Pere Blai.

Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l’església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat.