Arxiu d'etiquetes: 1560

Falcó, Nicolau

2 Respostes

(València ?, 1470/75 – abans 1560)

Pintor. Conreà un estil a cavall de dos corrents artístics: el del gòtic tardà i el del primer Renaixement.

És autor de l’Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu (Art Museum, Cambridge), quatre taules de sants i àngels (Museu de Belles Arts de València), de Sant Dionís i Sant Nicolau (Museu de Xàtiva), de l’Anunciació (Museu Diocesà de València), de les Lamentacions a la mort de Crist (Santa Maria de Morella) i la seva obra mestra, el retaule de la Mare de Déu de la Sapiència (1515-16, capella de la Universitat de València).

L’any 1560 fou nomenat pintor de la Generalitat de València, càrrec de què havia gaudit el seu pare o germà, Onofre (I) Falcó.

Falcó -pintors-

2 Respostes

(València, segle XV – segle XVI)

Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d’Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano.

El pare de la dinastia sembla que fou Onofre (I) Falcó  (València, segle XVI – 1556)  Pintor. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau (I) Falcó. Un altre possible fill seu fou:

Nicolau (II) Falcó  (València, vers 1500 – 1560)  Pintor. Succeí al seu pare en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare de:

  • Onofre (II) Falcó  (València ?, 1520/23 – segle XVI)  Pintor. Succeí al seu pare com a pintor de la generalitat valenciana (1560).
  • Nicolau (III) Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Treballà cap al 1565. Fou fill seu:

Onofre Dionís Falcó  (País Valencià, segle XVI)  Pintor. Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

Escolano i Villalba, Gaspar Joan

4 Respostes

(València, gener 1560 – 20 febrer 1619)

Historiador i eclesiàstic. Es doctorà en teologia a la Universitat de València. Fou rector de la parròquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat de València (1606).

Escriví Las Décadas de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-11), conreà també la poesia, i publicà dos tractats teològics i una compilació dels decrets sinodals de València des del 1548.

Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns.

Cortès, Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1560 – 1611)

Matemàtic i naturalista.

Publicà, diverses obres, entre elles un Lunario y pronóstico perpetuo (1594), que fou reimprès moltes vegades fins a mitjan segle XIX i esdevingué un dels llibres més populars impresos en llengua castellana, un Libro de fisonomía natural (1598), també reimprès diverses vegades, resum dels coneixements de l’època en ciències naturals, que fou traduït al francès (1621) i al portuguès (1815), i Aritmética práctica (1604).

Cardona, Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – València, després 1560)

Pintor. Fill de Joan Cardona, amb el qual col·laborà en l’exercici del càrrec de pintor de la ciutat de València (nomenat el 1523).

Treballà almenys fins al 1560.

Borja i d’Aragó, Lluïsa de

3 Respostes

(Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)

Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d’Aragó i de Gurrea.

Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

Caxanes, Bernat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1560 – segle XVI)

Metge. Publicà el 1592 una obra on expressava la seva discrepància amb molts costums de la medicina del seu temps.

Combaté, sobretot, l’abús de les sagnies.

Agostin, Miquel

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)

Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.

Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.

Agustí, Miquel

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – 1630)

Agrònom. Prior del Temple, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà.

El 1617 escriví Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, un tractat d’agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al segle XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana.

A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.