Arxiu d'etiquetes: 1544

Covarrubias i Sanç, Dídac

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 9 novembre 1544 – Madrid, 5 novembre 1607)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1598-1607). Succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola. Pertanyia a l’orde de Montesa -del qual era assessor general- i al consell reial de Felip II.

Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs.

A la seva mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre. El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent.

Carròs de Vilaragut i de Castellví, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV – València, 14 agost 1544)

Diplomàtic. Fill de Francesc Carròs de Vilaragut i Bellvís, de qui heretà la baronia de Toga. Patge reial des del 1477, es casà el 1493 amb una filla del baró de Càrcer. El 1506 formà part de la comitiva que acompanyà Ferran II de Catalunya i Germana de Foix a Itàlia.

Ambaixador reial a Anglaterra (1509-15), refermà les relacions, ja cordials, amb aquest país per tal de fer cara a l’hostilitat de Lluís XII. El 1518 fou nomenat ambaixador a Roma, on ja hi havia Jeroni de Vic. L’ocupació del càrrec per part de dos catalans provocà una reacció violenta: el 1520 fou rellevat pel castellà Juan Manuel i tornà a València.

Fou governador de Xàtiva i batlle general de València, càrrecs que passaren al seu fill Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava.

Gisbert -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Gisbert  (Catalunya, segle XV)  Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.

Esteve Gisbert  (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716)  Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.

Gregori Gisbert  (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837)  Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.

Jaume Gisbert  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).

Llorenç Gisbert  (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.

Miquel Joan Gisbert  (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604)  Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.

Pere Gisbert  (Catalunya, 1215 – 1294)  Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.

Betlem, col·legi de -Barcelona-

10 Respostes

(Barcelona, 1544 – 1767)

Col·legi d’ensenyament superior fundat per la Companyia de Jesús. El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí col·legi de Cordelles.

Substituí la Universitat de Barcelona quan aquesta fou traslladada a Cervera (1717), hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia.

Amb el decret del 1767, en que els jesuïtes foren expulsats de la Península, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i col·legi episcopal, que ocupà part d’aquests edificis. El 1816, els jesuïtes intentaren, en va, de recuperar els col·legis.

L’església de Betlem (1680-1732), a la part alta de la Rambla, és l’únic que se’n conserva; la sumptuosa decoració de l’interior fou destruïda el 1936, en ésser cremat el temple.