Arxiu d'etiquetes: 1517

Vinyoles, Narcís

4 Respostes

(València, vers 1445 – 1517)

Escriptor. Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de la ciutat, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499).

Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en “llengua toscana”.

A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510).

Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d’amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada. És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497).

Ferrús, Jaume

2 Respostes

(València, 1517 – 20 desembre 1594)

Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d’ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia.

Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar Jofré de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l’Assumpció, que fou imprès.

Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l’arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València.

A part d’obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà.

Coloma, Joan de

1 Resposta

(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)

Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).

Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.

Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.

Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

Eimeric i Saplana, Joan d’

Deixa un comentari

(Catalunya, 1455 – 1517)

Noble i polític. Lloctinent general de Mallorca (1493-1502), intentà de pacificar l’illa en dictar mesures favorables als forans i als menestrals i en reprimir amb duresa les bandositats.

Per la seva gestió trobà l’oposició dels oficials reials i de les classes privilegiades, que n’aconseguiren la destitució.

Rehabilitat per la cort, tornà al càrrec (1505-12).

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.

Alberch i Vila, Pere

2 Respostes

(Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 16 novembre 1582)

Organista i eclesiàstic. Fou canonge i mestre de capella de la seu de Barcelona. Hi afinà l’orgue, que aleshores fou tingut en excepcional. Fou un instrumentista extraordinari, que gaudí de gran fama.

Es distingí també pel seu fervor pedagògic, ja que ensenyava sense voler percebre honoraris dels seus deixebles.

Fou composicions de mèrit. És autor d’una col·lecció de Tientos, avui perduda. Només dos d’ells han arribat fins a nosaltres. Compongué també dos llibres de madrigals (Odarum diversis linguis decantarum) i dues ensaladas (El bon jorn i La lucha), editades en la col·lecció de Las Ensaladas (1581) publicades per Mateu Fletxa el Jove.

Fou nebot seu i deixeble Lluís Ferran Vila.

Agustí i Albanell, Antoni

13 Respostes

(Saragossa, Aragó, 26 febrer 1517 – Tarragona, 31 maig 1586)

Eclesiàstic, jurista i humanista . Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà de Jeroni . Estudià a Alcalà, Salamanca i Itàlia. Residí a Roma i actuà com a ambaixador papal davant de diverses monarquies europees. Assistí al concili de Trento.

El 1561 retornà a Catalunya, s’instal·là a Lleida i reformà l’Estudi General. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1577-86).

Humanista, escriví en llatí la seva obra d’erudició i mantingué correspondència amb els intel·lectuals més destacats de l’època. De la seva obra, cal destacar Emendationum et opinionum libri quattuor (1543), De emendatione Gratiani dialogui (1587), així com Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades de Tarragona (1587).

Aplegà una de les biblioteques més importants de l’època i el seu catàleg, imprès el 1586, es considera el primer catàleg imprès a Europa.