Arxiu d'etiquetes: 1494

Borja i Enríquez, Joan de

6 Respostes

(Gandia, Safor, 10 novembre 1494 – 9 gener 1543)

Noble i militar. Tercer duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i Cattanei i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II el Catòlic.

Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs.

Es casà (1509) amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i Roig i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós.

El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’Aragó, altres fills seus foren Enric i Lluïsa de Borja i d’Aragó.

Alagó i d’Arborea, Lleonard

7 Respostes

(Oristany, Sardenya, Itàlia, 1436 – Xàtiva, Costera, 1494)

Jutge d’Arbòrea (Lleonard II). Marquès d’Oristany i comte de Gocèano. Protagonista de la darrera rebel·lió sarda contra el domini catalano-aragonès.

Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta -i que Joan II el Sense Fe volia incorporar a la corona-, obtingué (1474) el reconeixement de les seves pretensions.

L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, l’induí a rebel·lar-se novament tres anys després. Derrotat a Macomer (1478), on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova; foren capturats i portats al castell de Xàtiva.

Joan II incorporà el marquesat d’Oristany i el comtat de Gocèano al patrimoni reial.

Ferran I de Nàpols

22 Respostes

(València, 2 juny 1423 – Nàpols, Itàlia, 25 gener 1494)

Rei de Nàpols (1458-94). Fill natural i successor d’Alfons IV el Magnànim, el qual, el legitimà el 1440, i el 1443 fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria. Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda dels prínceps de Tàrent, Isabel Chiaramonte.

A la mort d’Alfons el Magnànim no fou reconegut pel papa Calixt III, el país, feu de la Santa Seu, fou envaït (1460) per Joan d’Anjou, però ell el vencé prop de Troia (1462) amb l’ajut dels Sforza i de Pius II. Col·laborà en la política del seu oncle Joan II de Catalunya en la lluita contra França.

Dedicat a la reconstrucció del país, desenvolupà una hàbil política econòmica i fomentà el desenvolupament de les ciències i de les arts: féu obrir la universitat el 1465 i afavorí la introducció de la impremta (1473).

El 1482, després d’expulsar els turcs d’Otranto, emprengué la guerra de Ferrara, que fou ruïnosa per a l’estat, i hagué de fer cara a la célebre Conjuració dels Barons, contra l’autoritarisme monàrquic (1485), oposició fomentada per Gènova, Venècia i el papa Innocenci VIII, que ell reprimí enèrgicament.

A la seva mort fou succeït per Alfons II de Nàpols.

Domènec, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, vers 1460 – Catalunya, 1494 ?)

Gravador. Probablement fou frare del convent de Santa Caterina de Barcelona.

Va signar una estampa de la Mare de Déu del Roser (1488); es tracta del gravat més primitiu conegut de data certa en l’àmbit català.

Consell Suprem d’Aragó

18 Respostes

(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)

(o Consell d’Aragó)  Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.

Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).

El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III el Benigne al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.

A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V de Borbó (1707).

Cardona i Enríquez, Teresa de

1 Resposta

(Catalunya, 1494 – 1562)

Abadessa de Pedralbes (1521-62). Filla del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici.

La núvia renuncià (1515) els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni (10.000 ducats d’or), el qual no arribà a efectuar-se.

Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes.