(País Valencià, segle XV)
Títol concedit el 1420, per Joan II el Sense Fe, a l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, a qui el confiscà el 1445, després de la batalla d’Olmedo.
Villena, ducat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1420
Roís de Liori, Gil (I)
(País Valencià, segle XIII – vers 1346)
Gran privat del rei Jaume II el Just. Fill de Rodrigo de Liori i pare de:
Gil (II) Roís de Liori (País Valencià, segle XIV – vers 1414) Fou governador general d’Aragó i conseller reial. Fou el pare de:
Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (País Valencià, segle XIV – 1420) Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill:
Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1458) Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Fou el pare de Joan Roís de Liori i de Mur.
Escrivà, Arnau Guillem -varis-
Arnau Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1417) Fill de Andreu Guillem Escrivà (mort 1397). Degué heretar la baronia de Ràfol, que trobem a les mans del seu successor, el seu fill Arnau Guillem Escrivà i Oller (País Valencià, segle XIV – 1420) Baró de Ràfol. Fou el pare de:
Arnau Guillem Escrivà (País Valencià, segle XV – 1486) Baró de Ràfol. Fill d’Arnau Guillem Escrivà i Oller. Perdé Ràfol en pública subhasta l’any 1437 i veié premorir-li el seu fill, Guillem Ramon Escrivà i Civera, germà de:
- Peirona Escrivà i Civera (País Valencià, segle XV – després 1500) Morí sense haver deixat fills dels seus dos matrimonis, amb Miquel Mir i amb Galeàs Joan, per això fou la darrera representant de la línia dels senyors d’Agres.
Castellnou, priorat de
(Castellnou dels Aspres, Rosselló)
Priorat canonical (Sant Pere de Castellnou), dependent de Sant Ruf d’Avinyó (Provença).
Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres.
Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592.
Eiximeno, Joan
(Illes Balears, 1360 – Malta, 1420)
Prelat, escriptor i frare franciscà. Era mestre en sagrada teologia. Fou confessor de la reina Maria de Luna i de Martí I el Jove. Col·laborà amb aquest a l’expedició a Sardenya (1408-09), i el proposà per a un bisbat d’Aragó, però el jove rei sicilià morí tot seguit a Càller. Joan Eiximeno l’assistí en redactar testament i en les seves últimes hores. Fou nomenat administrador del bisbat de Malta.
El 1411, essent encara a Catalunya, hi restà per defensar els drets successoris de Jaume II d’Urgell, del qual també fou conseller. El 6 d’octubre de 1411 en fou un dels seus ambaixadors al Parlament de Catalunya. Després que aquest perdé en el Compromís de Casp (1412), l’incità a revoltar-se. El 1418 fou nomenat bisbe de Malta.
És lloat pel seu saber a les Cobles de la divisió del Regne de Mallorca, d’Anselm Turmeda. Escriví una Contemplació de Santa Quarantena o Quarema de Contemplació, i Lo famós verger de l’arbre crucificat de Jesús, obra traduïda o extractada d’un text del també framenor Albert de Castigli, ell féu la seva versió el 1406, sota el patronatge del rei Martí I l’Humà.
Boixadors, Ramon de -1346/1420-
(Catalunya, vers 1346 – vers 1420)
Germà i successor de Bernat. Comprà al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció dels dominis que heretà del seu germà.
El seu fill i hereu fou Ramon Berenguer de Boixadors (Catalunya, segle XIV – segle XV) Permutà les possessions heretades a Sardenya amb Berenguer Carròs per un censal. Fou germà de Beatriu i de Berenguer.
Cançoner Vega-Aguiló
(Catalunya, 1420 – 1430)
Recull poètic, avui fraccionat en dos còdexs, ambdós existents a la Biblioteca de Catalunya (manuscrits 7 i 8).
Conté unes 200 peces i en certa manera constitueix una antologia que s’estén des dels trobadors clàssics als poetes catalans del final del segle XIV i primers anys del regnat d’Alfons IV el Magnànim.
Hi foren copiades obres de Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, el Capellà de Bolquera, Gilabert de Pròixida, Andreu Febrer, Gabriel Ferrús, Joan Basset, Lluís Icard, Arnau Marc, Francesc de la Via i d’altres.
Abiell, Guillem
(Barcelona, segle XIV – Palerm, Sicília, 1420)
Mestre d’obres. Anomenat també Guillemins.
Treballa en nombrosos edificis barcelonins: claustre de l’Hospital de la Santa Creu, esglésies de Santa Maria del Pi, de Sant Jaume, del Carme i de Montsió.
Formà part de la junta d’arquitectes del 1416 que dictaminà sobre el projecte de nau única de la catedral de Girona.
Dades dels Països Catalans 