Arxiu d'etiquetes: 1414

Roís de Liori, Gil (I)

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – vers 1346)

Gran privat del rei Jaume II el Just. Fill de Rodrigo de Liori i pare de:

Gil (II) Roís de Liori (País Valencià, segle XIV – vers 1414)  Fou governador general d’Aragó i conseller reial. Fou el pare de:

Sanç (I) Roís de Liori i Fernández de Heredia (País Valencià, segle XIV – 1420)  Fou almirall de Sicília i vescomte de Gagliano, títol en el qual el succeí el seu fill:

Sanç (II) Roís de Liori i de Centelles (País Valencià, segle XV – 1458)  Succeí al seu pare com a vescomte de Gagliano. També fou baró de Riba-roja i senyor de Betxí. Fou el pare de Joan Roís de Liori i de Mur.

Company, Llorenç

Deixa un comentari

(el Puig de Santa Maria, Horta, 1414 – Aragó, 1479)

Eclesiàstic. Religiós mercenari. El 1442 anà a Tunis, L’any següent, en un naufragi, caigué en poder dels sarraïns, que el retingueren en captiveri durant tretze anys.

Fou general de l’orde. Gaudí de l’estima d’Alfons IV el Magnànim.

Escriví una obra titulada La cautividad.

Balcells, Dalmau

Deixa un comentari

(Tarragona, segle XIV – 1414)

Escultor. Treballà per a la seu de Tarragona.

En morir, deixà els seus béns per a l’obra de l’altar major.

Desplà, Joan

1 Resposta

(Barcelona ?, abans 1371 – després 1414)

Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l’Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d’elegir un nou rei a la mort de Martí I. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d’Antequera.

Fou el pare de Joan Desplà  (Barcelona, segle XV – abans 1441)  Fou tresorer del rei Ferran I de Catalunya. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).

Caterina d’Urgell

Deixa un comentari

(Catalunya, 1414 – Sixena ?, Aragó, segle XV)

Dama. Quarta i última filla de Jaume II el Dissortat, darrer comte d’Urgell, i de la infanta Isabel d’Aragó. Degué néixer poc després de l’empresonament del seu pare.

Visqué al monestir de Sixena amb la seva mare. Morí en data desconeguda, pocs anys després.

Ballester, Antoni

2 Respostes

(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)

Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.

Fou el germà de Pere Ballester  (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV)  Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.

Foixà i d’Orriols, Alemany de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – 1409/14)

Militar. Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres. Cavaller de l’orde de l’Hospital. Anà a Sicília, on destacà.

Tornat a Catalunya, la defensà de la invasió del comte de Foix. Entrà a la plaça de Barbastre i l’alliberà dels invasors. Retornà a Sicília com a capità d’armes de Martí I el Jove (1398).

Fou conseller reial i de la reina Blanca I de Navarra (1409), nomenat pel testament del rei. Fou també comanador de Montsó i prior de Messina.

Cervelló i de Queralt, Pere de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1414)

Noble palatí. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.

Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb (1387). Fou també coper de la reina Violant de Bar. Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí I el Jove (1393) i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí I l’Humà (1396). Lluità encara com a capità a Sicília el 1398.

Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques. Intervingué activament en les bandositats de València com a membre del bàndol dels Soler. Prengué part en la batalla de Sanluri, a Sardenya (1409). Assistí a les Corts Catalanes reunides a Barcelona en produir-se la mort del rei Martí (31 maig 1410).

Com altres membres de la seva família, va prendre partit contra el comte d’Urgell i va tenir una part molt activa al Parlament català reunit durant l’interregne (1410-14). Fou ambaixador en les negociacions amb els parlaments d’Aragó i de València. Morí essent camarlenc de l’infant Alfons.

Blanes i de Palau, Jofré de

5 Respostes

(Barcelona, segle XIV – 11 novembre 1414)

Eclesiàstic. Fill de Ramon de Blanes, germà de Francesc i de Ramon. Dominicà de Santa Caterina de Barcelona.

Intervingué, juntament amb Vicent Ferrer i a petició del rei Martí I l’Humà, en l’apaivagament de les lluites entre Martí d’Orís i Pere de Centelles, com també entre les dels Malla i els Sancitorra de Vic.

És autor d’una obra sobre el rosari. És considerat beat per l’Església catòlica.