Arxiu d'etiquetes: 1358

So, Bernat de

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – després 1358)

Fill de Bernat (IV) de So i de Cortsaví, i germà de Joan (I). Heretà en vida del pare la baronia de Cortsaví i la Bastida, que permutà (1335) amb el rei per les senyories de Calce i Millars.

Fou un dels magnats de Jaume III de Mallorca, però acabà reconeixent Pere III de Catalunya, que el féu conseller i majordom seu.

Fou el pare de Joan de So i de Bulteró (Catalunya Nord, segle XIV)  Casat amb Margarida, senyora de Talavera i Pavia. Els seus descendents foren els So, senyors de Talavera, extingits al segle XV.

Elionor d’Aragó i de Sicília

7 Respostes

(Santa Maria del Puig, Horta, 20 febrer 1358 – Cuéllar, Castella, 13 agost 1382)

Reina de Castella (1379-82). Filla de Pere III el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília.

Esposa de Joan I de Castella i mare d’Enric III de Castella i de Ferran I d’Antequera. A aquest darrer llegà els drets successoris a la corona d’Aragó, que es feren valer en el Compromís de Casp (1412).

Doria, Mateu

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XIV – 1358)

Comte de Montlleó. Amb els seus sis germans es rebel·là contra Pere III de Catalunya i prengué l’Alguer i altres punts de Sardenya (1347).

Perdonat (1354), no trigà gaire a unir-se a Marià IV, jutge d’Arborea, contra els catalans (1355). Tot i que tornà a reconèixer l’autoritat del rei, poc temps després es rebel·là novament.

Alfons II de Gandia

11 Respostes

(Gandia, Safor, 1358 – 29 octubre 1425)

Duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia. Fill i successor d’Alfons I de Gandia.

Fou lloctinent general del regne d’Aragó (1402-04) i presentà la seva candidatura en la reunió de Casp. A despit d’ésser derrotat per Ferran I d’Antequera, col·laborà amb ell i, quan Jaume d’Urgell es revoltà, va intervenir decididament en el setge de Balaguer, on fou derrotat Jaume.

Foix i d’Artois, Joana de

Deixa un comentari

(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)

Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.

Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).

N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.

A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.