Arxiu d'etiquetes: 1301

Alagó, Balasc d’ -varis-

5 Respostes

Balasc d’Alagó  (Aragó, segle XII – 1239/40)  Noble. Majordom d’Aragó des del 1221. Prestà suport a Jaume I el Conqueridor durant els primers anys del seu regnat i, més endavant, l’aconsellà d’emprendre la reconquesta de València. Conquerí Morella (1232), que li fou retornada com a feu vitalici per Jaume I.

Balasc d’Alagó  (Aragó, segle XIII – Messina, Itàlia, 1301)  Noble i majordom reial. Nét de l’anterior. Participà en la conquesta del regne de Sicília (1285) i fou nomenat per Jaume II el Just lloctinent i capità general de Calàbria. No acceptà el tractat d’Anagni (1295), que atorgava el regne de Sicília a la Santa Seu, i continuà al costat de Frederic II de Sicília, germà de Jaume II.

Erill i de Coserans, Bernat Roger (I) d’

3 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – 1301)

Senyor del castell i baronia d’Erill, de la vall de Boí, d’Orrit, d’Areny i d’altres extensos dominis. Fill de Guillem (II) d’Erill.

El 1277 es rebel·là, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya. Vençut pel rei a Balaguer (1280) fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei. Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia.

El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes del desafiament de Bordeus.

El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte Roger Bernat III de Foix.

El seu germà fou Guillem (III) d’Erill i de Coserans  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Ardiaca dels Prats i de Pallars, a la seu d’Urgell. Cedí (1302) la baronia d’Erill al seu cosí germà Guillem (IV) d’Erill i de Castellvell.

Castre -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – )

Família de l’alta noblesa ribagorçana. Fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya i de Blanca d’Antillón.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill i successor:

Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea (Ribagorça, abans 1275 – 1301)  Fill i successor de Ferran Sanxis de Castre. Desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonça Eiximenis d’Urrea. Alfons II de Catalunya li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller Maria Álvarez d’Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro.

Bellvís, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – Vic, Osona, 1301)

Bisbe de Vic (1298-1301). Essent sagristà capitular de Vic fou tramès (1291) a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II el Franc.

Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals.

Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi.

Amer, Pere d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1301)

Religiós mercedari. Ocupà a Barcelona el càrrec de general de l’orde el 1262 i en publicà, dos anys després, les primeres constitucions, per les quals aquest orde es regí fins a la introducció dels mestres generals sacerdots.

Conseller de Jaume I de Catalunya, fou enviat com a ambaixador a Castella i a Portugal.