(Catalunya, segle XI – abans 1050)
Fill primogènit del primer matrimoni de Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet de Narbona.
Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare.
Berenguer de Barcelona
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: 1050
Arnau -varis bio-
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
Ermessenda (de Besalú)
(Catalunya, vers 1050 – vers 1120)
Senyora dels castells de Beuda i de Montagut (Garrotxa), i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li féu donació nupcial del castell de Mont-ros.
Testà el 1119 i féu hereu el seu nét, el vescomte Udalard II.
Elisabet de Narbona
(Narbona ?, França, segle XI – Catalunya, 29 juny 1050)
Comtessa de Barcelona (1039-50). Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona.
Primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. S’hi casà el 14 de novembre de 1039, a Sant Cugat del Vallès.
La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N’havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.
Camarasa, marca de
(Noguera, segle XI – segle XIV)
Territori del comtat de Barcelona, creat el 1050, que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai, adquirit el 1059 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.
Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera.
Pere I el Catòlic donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança; recuperada per Jaume I el Conqueridor el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa.
El 1314 fou lliurada per Jaume II el Just als comtes d’Urgell (els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials) com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona.
Cabrera, Guerau I de
(Girona ?, segle XI – 1050)
Fill d’Amat, vescomte de Girona. Es casà amb Ermessenda, filla de Gausfred. Cap la possibilitat que Ermessenda fos filla d’Amat i Guerau fill de Gausfred. En tot cas, Guerau I fou el primer que usà el nom de Cabrera, vinculant-lo al títol vescomtal que li venia per Girona.
Ell i la seva muller reuniren un vast patrimoni, nucli inicial de la prosperitat dels vescomtes de Cabrera. El castell pairal de Cabrera dominava l’actual subcomarca del Cabrerès, encavallada entre la Garrotxa i Osona.
Les seves possessions, unides a les del vescomtat gironí, abraçaven totes les Guilleries, algunes terres pròximes a la plana de Vic i de la Selva, i altres lots en aquesta darrera comarca, amb el castell d’Argimon.
D’aquestes possessions selvatanes, la més important era la vila de Blanes, plataforma marinera de la futura vocació mediterrània d’aquest casal. També pertanyia als Cabrera el castell o força vescomtal de la ciutat de Girona.
Guerau I governà aquests territoris des de la mort dels vescomte Amat (vers 1035), fins al seu traspàs.
Ell i Ermessenda fundaren (1038) el monestir de Sant Salvador de Breda, que tres segles més tard seria recés del més brillant dels seus descendents.
Fou succeït pel seu fill Ponç I de Cabrera.
Besora, Gombau I de
(Catalunya, 992 – després 1050)
Noble. Fill d’Ermemir de Besora i germà d’Emma-Ingilberga i d’Oliba. Conseller i gran pròcer i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda, que intervingué en tots els afers polítics importants de la seva època.
Del llinatge dels Besora, posseïa castells i molts altres béns al Vallès i a la Cerdanya.
Es casà amb Guisla i amb Aurícia, la qual li sobrevisqué. Deixà tres filles: Guisla de Besora, l’hereva, la qual es casà amb Mir Geribert d’Olèrdola, i hagué de presenciar hostilitats entre el seu marit i el seu pare; Ermengarda i Ermessenda de Besora.
Una bona part dels seus béns passaren al seu gendre Mir Geribert i al seu nét Gombau II de Besora (Catalunya, segle X – 1050), fill de Guisla.
Dades dels Països Catalans 