Arxiu de la categoria: Publicacions

Borinot, El

(Barcelona, 29 novembre 1923 – 2 juny 1927)

Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, és un precedent d’“El Be Negre”.

A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l’actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D’Ivori i Quelus.

Després de 184 números, no pogué sobreviure a la censura.

Bon Pastor, El -revista-

(Barcelona, 1927 – juliol 1936)

Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans.

Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics.

L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa.

Blandín de Cornualla

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.

Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.

La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.

Biblioteca Verdagueriana

(Barcelona, 1953 – )

Col·lecció creada per Josep M. de Casacuberta en el marc de l’Editorial Barcino.

Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians.

Enllaç web:  Biblioteca Verdagueriana

Biblioteca Univers

(Barcelona, 1928 – 1936)

Col·lecció d’obres en prosa. Editada per la Llibreria Catalònia i dirigida per Carles Soldevila, de la qual aparegueren 46 volums.

Procurà la publicació dels grans escriptors estrangers dels segles XVIII i XIX, amb predilecció pels russos, sense descurar la reedició d’obres catalanes: Fanny i Eva de Carles Soldevila, Jo! de Prudenci Bertrana, Gualba la de mil veus i La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors.

Biblioteca A tot vent

(Barcelona, 1928 – )

Col·lecció de novel·la en català d’Edicions Proa. Fou dirigida per Joan Puig i Ferreter en la seva primera època de Barcelona (1928-38) i fins a la seva mort (1956) durant l’etapa intermèdia de Perpinyà (1951-64).

El 1964 Joan B. Cendrós en possibilità el retorn a Barcelona on, amb el peu editorial d’Aymà i sota la direcció de Joan Oliver, arribà al número 200, mantenint la qualitat de les traduccions dels principals autors estrangers que s’hi publicaren.

L’any 1982, en haver-se constituït novament Edicions Proa com a editorial, la col·lecció li fou traspassada; a partir de 1984 s’inicià una nova etapa amb un canvi de format i un ritme de publicació de 18 títols l’any, sota la direcció d’un comitè literari que incorporà Joan Carreras i Martí, Joan Triadú i Xavier Bru de Sala.

Bibliografia Nacional de Catalunya

(Catalunya, 1979 – )

Compilació de les notícies bibliogràfiques de la producció nacional catalana impresa, sonora, gràfica o en suport informàtic, obtingudes a partir de materials subjectes a dipòsit legal, la gestió de la qual fou traspassada a la Generalitat de Catalunya el 1979 i regulada el 1981.

L’Institut Català de Bibliografia, creat per la Llei de Biblioteques de 1981, s’encarregà de la redacció dels registres en forma automatitzada, en forma MARC.

Els fascicles publicats en suport paper per l’Institut recullen les monografies impreses de més de 15 pàgines amb dipòsit legal de Catalunya a partir del 1982, amb cobertura i periodicitat irregular fins al 1994.

D’aleshores ençà, la Biblioteca de Catalunya se n’ha fet càrrec segons la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya de 1993, que estableix la supressió de l’Institut Català de Bibliografia.

Bibliografia Medical de Catalunya

(Barcelona, 1918)

Inventari d’obres escrites per metges dels Països Catalans. Conté 2.625 cèdules, reunides en l’exposició bibliogràfica annexa al II Congrés de Metges de Llengua Catalana (1917).

Tot i que també hi foren catalogats texts històrics o literaris, el conjunt és fonamentalment de caràcter científic, i constitueix un important aplec de materials per a l’estudi de la medicina catalana dels segles XIII al XIX.

El volum porta una extensa introducció d’Eudald Canivell.

Bibliofília

(Catalunya, 1911 – 1920)

Recull de quaderns publicats sense periodicitat per Ramon Miquel i Planas.

Formen dos volums: el primer comprèn els quaderns apareguts entre el 1911 i el 1914, i el segon entre el 1915 i el 1920.

Les matèries tractades versen principalment sobre bibliografia, antics texts catalans, temes lingüístics i matèries relacionades amb el llibre: il·lustració, relligadura, ex-libris, etc.

Fou il·lustrada amb nombrosíssims facsímils, i té un valor considerable com a recull de materials.

Ben Plantada, La

(Catalunya, 1911)

Obra de Xènius (Eugeni d’Ors). Apareguda en successius lliuraments al “Glosari” que l’autor firmava a “La Veu de Catalunya” i aplegada l’any 1912 en un volum.

En la novel·la, al·legòrica, l’acció és sacrificada a la descripció física i moral d’una dona, Teresa, idealitzada com a personificació de la Catalunya postulada pel Noucentisme. Així, Teresa és bella, elegant, culta, sensible, de posició acomodada i tot i la seva joventut, amant de la tradició i del classicisme.

Representa una reacció contra el Modernisme i el Romanticisme.