Arxiu de la categoria: Publicacions

Correo de Gerona

(Girona, 5 febrer 1795 – 3 agost 1795)

Periòdic bisetmanal publicat en castellà amb un total de 52 números.

En plena Guerra Gran -Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit-, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra.

El seu director i editor, un il·lustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña, des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya (adduïa Francesc Comte com a autoritat) i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades.

Uns altres articles versaven sobre problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics.

Deixà de publicar-se a conseqüència de la pau de Basilea signada el 22 de juliol de 1795.

Corona de Aragón, La -diari, 1854/57-

(Barcelona, 1 novembre 1854 – 11 setembre 1857)

Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer.

Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme.

Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a “La Corona”.

Corona, La -periòdic, 1857/68-

(Barcelona, 11 setembre 1857 – 28 juliol 1868)

Títol emprat pel periòdic “La Corona de Aragón” quan Víctor Balaguer es separà de la direcció.

El 1868 es fusionà amb “Crónica de Cataluña” tot conservant aquest últim nom.

Cooperació Catalana

(Catalunya, juliol 1980 – )

Revista mensual sobre cooperativisme publicada per la Fundació Roca i Galés, sota la direcció de Jacint Dunyó.

Es fa ressò d’experiències cooperativistes a Catalunya en els moments actuals, i alhora vol refer la història de la cooperació catalana i servir d’intercomunicació entre les cooperatives.

Convivium

(Barcelona, 1956 – )

Revista semestral en castellà. D’estudis filosòfics i d’humanitats, editada per la Universitat de Barcelona.

En fou fundador i director fins a la seva mort (1965) Jaume Bofill i Bofill. Des d’aleshores la dirigí Miquel Siguan.

Ha dedicat volums a Tomàs Carreras i Artau, a Joaquim Xirau i a Jaume Bofill.

Contemporani, El

(Barcelona, 1993 – )

Revista d’història. Pertany al grup editorial Afers i coeditada amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Dirigida per Rafael Aracil i Josep Termes, i Agustí Colomines com a cap de redacció.

La revista dedica atenció fonamental a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i al pensament.

Té una periodicitat quadrimestral.

Conte d’amor

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Poema anònim català. Escrit en codolades, del qual resten els 684 primers versos.

El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneix les belleses i les virtuts de la seva enamorada.

D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians.

Constitucions i altres drets de Catalunya

(Barcelona, 14 febrer 1493)

Compilació del dret general de Catalunya, aplegada i reelaborada successivament cap al final del segle XVI i a la primeria del segle XVIII.

La primera redacció fou acordada per les Corts de Barcelona del 1413 i encarregada a una comissió de juristes, els quals agruparen sistemàticament els capítols dels antics Usatges de Barcelona i les constitucions i altres fets de Corts, i els traduïren al català. L’obra, però, amb l’addició d’un nou volum que incloïa les Pragmàtiques, no fou publicada fins al regnat de Ferran II el Catòlic (1493).

La segona edició, fruit de les Corts presidides per Felip II, fou publicada en 1588-89 i comprenia un tercer volum on eren aplegades les disposicions que havien perdut vigència.

La tercera edició, acordada per les Corts de Barcelona del 1702, presidides per Felip V de Borbó, aparegué el 1704, poc abans de la guerra de Successió. Aquesta darrera edició ha continuat vigent en algunes matèries (dret privat, processal, etc) fins a la compilació del 1960.

Constitucional, El

(Barcelona, 1 agost 1837 – 24 novembre 1843)

Diari adherit al partit progressista.

Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843.

Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat.

llibre del Consolat de Mar

Consolat de Mar, llibre del

(Barcelona, segle XIV – )

Compilació de disposicions de dret marítim i mercantil, d’autor anònim i privat, per les quals es regiren els Consolats de Mar dels Països Catalans, redactats sobre els costums marítims de la ciutat de Barcelona, i que constitueixen la culminació d’un procés jurídic que s’havia obert amb els Usatges (1056-68).

Entre els textos inclosos, n’hi ha de caràcter substantiu i de caràcter processal, i entre els primers, excel·leixen els Costumes de la mar (segle XIII).

Redactada en català, esdevingué el codi de la legislació marítima i comercial de la Mediterrània i aconseguí arreu un enorme prestigi, essent traduït, ja en el segle XVI, a la majoria de llengües europees.