Veure> Diario de Barcelona (diari del matí, 1792-1994).
(Barcelona, 4 maig 1879 – 30 juny 1881)
Primer diari català. Publicat per Valentí Almirall.
De tendència republicana federal, fomentà la política catalanista.
(Barcelona, 12 octubre 1913 – 24 gener 1939)
Diari del matí. Lerrouxista, propietat de Joan Pich i Pon. Fou el primer a Espanya a publicar pàgines en retogravat.
Acollí Eugeni d’Ors quan hagué d’abandonar de “La Veu de Catalunya” i hi publicà les glosses de Prometeu encadenat.
Durant la guerra europea defensà per motius econòmics els interessos alemanys.
Publicà col·laboracions en català i en la seva última etapa fou dirigit per Màrius Aguilar.
(Terrassa, Vallès Occidental, 8 abril 1918 – juliol 1936)
Diari polític i cultural.
Netament nacionalista, defensà, fins al juliol de 1936, primerament la política de la Lliga, i després la d’Acció Catalana. en una segona època, durant la guerra civil, fou òrgan del PSUC.
(Barcelona, 1713)
Opuscle polític. Basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip V de Borbó.
Fou reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897.
(Barcelona, 1961 – 1969)
Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora.
El 1969 canvià el títol pel de “Quaderns d’Orientació Familiar”.
(Catalunya, 1251 – 1255)
Tractat de cavalleria. Titulat també Libellus de batallia facienda, escrit en català i atribuït tradicionalment a Pere Albert o a un autor anònim de la cort del veguer de Barcelona.
És una exposició del procediment a seguir en el duel judicial, destinada probablement als jutges.
Fonamentat en els Usatges, amb incorporació de les pràctiques judicials admeses pel costum, tingué consideració de llei i sol anar com a apèndix dels Usatges.
(Girona, 1976 – )
Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Pren el seu nom de la ciutat de Cípsela, esmentada en el periple d’Aviè.
S’hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.
Enllaç web: Cypsela
(Catalunya, segle XVIII)
Manuscrit anònim que recull poesies d’autors catalans, principalment de Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, com també de Maçaners, de Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits: Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes, recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana, un poc posterior, recopilat per un tal Carselio.
Una altra versió, molt més tardana (Recreo i jardí del Parnàs), inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo.
De desigual qualitat literària, aquestes col·leccions permeten, tanmateix, de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia i d’assignar a altres autors composicions que erròniament li havien estat atribuïdes.
(Catalunya, 1435 – 1462)
Novel·la cavalleresca d’autor anònim.
Dividida en tres parts, escrita potser per un notari de la cúria, pels coneixements que demostra en el descabdellament de diferents aspectes de la història i la vida de la noblesa i la reialesa.
Fou trobada per M. Milà i Fontanals, que també li posà el títol, a la Biblioteca Nacional de Madrid el 1876.
Localitzada geogràficament i cronològicament, narra les aventures i l’ascensió social d’un cavaller pobre, de Curial, gràcies a la cavalleria i a l’amor i protecció de la seva dama, Güelfa.
L’acció versemblant i realista, el reflex de la crisi social del seu temps, el retrat psicològic dels personatges, especialment Curial, han fet que els estudiosos li apliquessin el qualificatiu de moderna i que la situïn entre la millor novel·lística del seu temps.
Dades dels Països Catalans 